Entrevista a Maite Arqué Bertran autora del llibre «Com una poma»

Maite, Explica’ns una mica més de tu…

Durant la meva vida laboral he passat trenta-quatre anys treballant a l’ensenyament universitari, formant futurs mestres a la Universitat de Barcelona. De la meva primera formació com a geògrafa sento un gran interès per com se’ns presenta el paisatge, l’espai, el territori, i, els canvis i les transformacions que es produeixen a conseqüència de la pràctica humana. Per les meves aules han passat moltes generacions d’alumnes amb els quals m’he divertit ensenyant i promovent el treball de forma activa, i participativa a l’aula. M’ha agradat sempre tenir en compte les idees prèvies dels alumnes sobre els reptes a elaborar i les vegades que m’ho he passat més bé és quan he sintonitzat amb alumnes dotats per la comunicació i la participació en activitats dins i fora de l’aula com excursions, visites, itineraris didàctics o posant en pràctica el treball de camp.

A banda de l’ensenyament m’he sentit molt atreta per la fotografia que vaig començar a estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Sense interessar-me la fotografia com a professió, al llarg del primer curs d’estudis vaig aprendre a fer funcionar una càmera analògica, a revelar les meves fotografies, a fer visites a exposicions, i a documentar-me sobre el món de la història de la fotografia. Més endavant aquesta motivació em va portar a elaborar una tesi doctoral sobre l’ús de les imatges fotogràfiques en l’ensenyament de la didàctica de les ciències socials.

En l’àmbit personal soc tímida i la majoria de vegades aquesta timidesa i curtesa de paraules pot donar una imatge de persona amb un tarannà seriós. Això no obstant, no em considero seriosa, sinó assequible als altres i em defineixo com una persona autoexigent i perfeccionista fins al punt de traspassar els límits de l’ansietat.

Si vols comprar el llibre de Josep M. Font Purti ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Què trobaran els lectors en aquest llibre?

El llibre el vaig escriure durant els mesos de la pandèmia per Covid-19, en el taller de “El goig d’escriure” dirigit per l’escriptora i professora Raquel Picolo, entre la tardor de l’any 2020 i la primavera del 2021. Els lectors descobriran en aquest llibre una narració biogràfica sobre Teresa Bertran i Llobet, nascuda al barri de Gràcia (Barcelona) l’any 1924, que a més a més de ser dibuixant i artista amb un nivell prou important de reconeixements, va ser la meva mare. Els lectors descobriran també la veu d’una nena que es va fent gran i que no només mira, admira i necessita la seva mare sinó que lluita contra la imatge que s’ha construït de si mateixa de què és una nena especial, diferent, a la resta de nenes per haver contret a tres anys el virus de la poliomielitis infantil amb seqüeles en una cama. Una malaltia que viuré com si la vida fos un combat constant i permanent per sentir-me igual. Precisament, una de les grans revelacions després d’haver escrit el llibre és el fet d’haver aconseguit destapar i alhora guarir un sentiment de llastre que portava amagat i que sota el paraigua esplendorós de la mare puc projectar de dins cap enfora.

Com neix en tu la passió per escriure?

Des d’adolescent escrivia en notes soltes primer i després en llibretes. M’agradava mantenir correspondència amb les meves amistats. La majoria d’aquests escrits m’ajudaven a plantejar inquietuds, emocions, sentiments del meu dia a dia. Trobava gust d’escriure amb ploma sobre el paper. Com si el paper fos el meu interlocutor, les paraules fluïen en mode d’escriptura automàtica, sense aixecar la mà del paper. Les meves llibretes sempre m’han acompanyat en els meus viatges. Escriure se m’ha revelat sempre com un exercici molt més interessant que el de llegir per la immediatesa plàstica d’una comunicació viva, a vegades imaginant un destinatari i projectant de dins cap enfora. El resultat és el més semblant a la conversa íntima que és de les formes de comunicació, la meva preferida.

Com sorgeix la idea de Com una poma?

La idea de Com una poma sorgeix com a projecte en el taller d’El Goig d’Escriure que ja he mencionat. El meu treball comptava amb un conjunt de fonts de documentació prou rellevants i substancioses per poder plantejar un assaig biogràfic de la meva mare amb cap i peus. Així, disposava d’un llibre publicat l’any 2013 per l’editorial Témenos “Teresa Bertran o l’alegria de dibuixar” sobre l’obra menor de la mare, amb dibuixos de Teresa Bertran i textos de Santi Pau Bertran. La presentació pública d’aquest llibre, a manera d’homenatge, a l’Almeria Teatre de Gràcia, em va dur a participar-hi activament. Pocs anys més tard es va organitzar una exposició de l’obra major de Teresa Bertran a la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia de la qual em vaig convertir en comissària juntament amb en Santi Pau. L’exposició i el llibre de visites van ser també fonts documentals molt interessants. Així que, com vaig dir a la Raquel Picolo em creia capacitada per donar forma a tota aquesta documentació en la mesura del possible. Però la veritat és que em va costar un temps saber com aniria integrant aquesta documentació en l’àmbit narratiu i a mesura que anaven passant les classes del taller vaig anar donant forma a tot plegat.

El que vaig sentir la necessitat des d’un bon principi és d’acompanyar els capítols amb dibuixos de la mare o bé d’antics records que en el llibre es presenten en la part final en format fotogràfic.

El títol de de Com una poma quin significat té?

El significat de Com una poma obeeix a la primera descripció de mi que va sentir la mare quan el metge que la va assistir al part li va dir: vostè no ha tingut una nena sinó una poma ben bonica. Al llarg dels meus aniversaris la mare m’ho recordava d’una manera o altra i em dibuixava una poma amb un text que deia “Recorda Maite que ets com una poma”.

Si vols comprar el llibre de Josep M. Font Purti ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Com una poma?

No vaig trobar la idea del títol fins que estava ja força muntat i organitzat en capítols. Com una poma tenia un significat que sintetitzava bé el sentiment de complicitat amb la mare, de la nostra unió des del meu naixement, del sentiment de compartir molts moments amb ella i de coincidir amb els seus projectes artístics. El dibuix seu que vaig escollir per a la coberta també reforça aquest vincle intens de mare i filla. En cap moment, se’m van acudir altres títols.

Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?

Aquest llibre és molt personal. Dues veus narratives alhora conten i van donant informació, per una banda, d’una mare artista i dibuixant i de l’altra d’una filla que ha crescut al seu costat i ha tingut el privilegi de veure com s’executen les seves obres mentre la mare s’asseu a la taula de dibuix en una estança amb la porta sempre oberta per si havia d’atendre la casa i als seus fills. La filla sempre veu la mare en la seva habitació de treball i s’acostuma a veure el fruit del seu treball com si fos la cosa més natural del món.

Què t’agrada llegir?

Principalment, m’agrada llegir assaigs i biografies.

Qui són els teus autors de referència?

M’agrada especialment llegir a autors catalans, però llegeixo els llibres que em recomanen en les sessions de lectura a les que vaig. Philippe Claudel, Julian Barnes, Jeannette Winterson, Kaouther Adimi, Betty Smith, Thomas Mann, Graham Swift…

Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?

Les entrevistes m’atrauen molt l’atenció. La premsa diària. Revisar llibres que han sigut lliçons de vida.

Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?

Estimat lector! Sento una gran curiositat per la teva opinió sobre el llibre. M’agradaria haver sabut transmetre el valor de tenir una mare que dibuixa, que pinta, que té capacitats especials per representar la seva creativitat. M’agradaria haver sabut expressar a través de la meva veu l’impacte d’una malaltia que condiciona la meva vida, i amb tot haver sabut trobar la manera de posar paraules justes i adequades a una narració biogràfica que cerca els esdeveniments més rellevants i significatius.

En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Com una poma?

El més fàcil ha sigut organitzar una biografia en etapes marcades per la cronologia que m’eren definides per les fonts de documentació. El més difícil és que m’ha costat escriure la veu narrativa com a filla per l’exercici de contenció i escapament de llàgrimes en moments en què he evocat sentiments i emocions de pèrdua dels meus éssers estimats i del meu propi dolor físic.

Si vols comprar el llibre de Josep M. Font Purti ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Tens alguna mania a l’hora d’escriure?

Sí, corregeixo molt el text que escric fins que el dono per bo. Això m’obliga a fer pauses llargues en moltes frases fins que no trobo la paraula adequada o l’expressió que perfila millor una idea.

cof

Què té en comú Com una poma amb els teus llibres anteriors?

En comú res. Mai havia escrit una biografia d’una mare i una filla. Això no obstant, el fet d’escriure molts textos derivats de la meva professió, com a docent, investigadora i com a autora de llibres de text i treballs científics m’ha donat molta experiència per avaluar la conveniència d’un text.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *