Òscar, Explica’ns una mica més de tu…
A banda d’escriure, treballo com a professor de secundària des de fa vuit anys. La major part del temps a l’Aula d’acollida amb alumnes nouvinguts. És una feina que m’omple i que m’ensenya moltes maneres d’entendre el món, maneres de fer i de sentir… M’agrada envoltar-me de diferència. Per a mi és un regal conviure amb persones d’arreu del món perquè entre altres coses alimenta la base de dades de possible personatges de ficció, de possibles trames o subtrames… He de confessar que m’apassiona explicar i que m’expliquin històries. La literatura, el cinema, el teatre… a través de les diferents formes narratives em connecto al món.
A més, soc pare d’una nena de quinze mesos. Que emocionant veure com descobreix el món!
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Hi trobaran una novel·la plena d’acció. Una història molt vital entre la foscor i la llum, entre allò que amaguem i allò que mostrem, entre allò que oculten els poders i allò que els interessa ensenyar… El fil conductor de Resistiu el protagonitza Cafard, una hacker ciberactivista que lluita amb les contradiccions de la Llum, el seu alter ego. Tot plegat sense deixar de banda els plaers de la vida. La novel·la és plena de música, menjar, somnis, tocs de realisme màgic… per pintar la trama i mostrar els personatges amb les seves pors i misèries, però també amb allò que els fa brillar i menjar-se el món.
Com neix en tu la passió per escriure?
No ho tinc clar. Suposo que a partir de la meva passió per la lectura. Escriure, des de nen, m’ha ajudat a saber què penso. El primer record que tinc de voler escriure neix a l’escola quan una mestra em va felicitar per un petit exercici d’escriptura i em va animar a continuar fent-ho. He escrit molt: contes, crítiques, guions cinematogràfics… Tinc la percepció que escric més que no pas parlo. Filar paraules en un full és la meva manera de lligar-me al món.
Com sorgeix la idea de Resistiu?
Resistiu neix a partir d’una necessitat per gestionar l’abús de poder que conviu de forma impune a la nostra societat. Em sorprenen i m’indignen a parts iguals aquesta passivitat social davant de les contínues vulneracions de drets fonamentals que vivim a casa nostra. El punt de partida de Resistiu està inspirat en l’empresonament al cantant de rap Pablo Hasél. Com podem omplir-nos la boca de democràcia? L’altre factor important que m’ha empès a escriure Resistiu té a veure ambel que Baumann anomena societat líquida; hem normalitzat que les Big Tech ens marquin quines aplicacions hem d’usar per fer-nos la vida «més fàcil», però pocs ens preguntem per què són gratuïtes, on van a parar les nostres dades i què fan amb elles. Cada cop els ho posem més fàcil al poder per tenir-nos controlats.
Si vols comprar Resistiu ho pots fer aquí i rebre´l còmodament a casa teva
El títol de Resistiu quin significat té?
Resistiu és un crit d’esperança, d’admiració i de suport a aquelles persones i col·lectius que han lluitat, lluiten i lluitaran perquè no se’ns mengin la llibertat.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Resistiu?
Va ser una tria difícil i llarga. Al principi vaig estar jugant amb termes relacionats amb la informàtica, però no em convencien gaire. Buscava un títol que denotés acció, buscava un verb. Després del procés de revisió de la novel·la em vaig aprofitar del títol d’un poema, que apareix al pròleg de la novel·la, que el mestre Jaume C. Pons Alorda va regalar al final de curs a tots els seus alumnes. Quan el vaig llegir em va connectar a l’essència de la meva història. I vaig pensar: «Per què no li poses el mateix títol?» Li vaig demanar permís al Jaume, però, tal com em va fer veure Resistiu, bones gents perdia força. Millor Resistiu, més directe, més concís, més punyent.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Moltes coses, però esmicolades i repartides per tota la novel·la. Vaja, en aquest sentit, no crec que sigui gaire original. Al final tots els autors acabem bevent de les nostres experiències, les nostres pors, els nostres anhels…
Què t’agrada llegir?
Els meus gustos de lectura són molt variats. Llegeixo contes, novel·les distòpiques, policíaques, thrillers, clàssics… Depèn del moment.
Qui són els teus autors de referència?
Durant el procés de creació de la novel·la vaig llegir Martin Eden de Jack London, El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov i L’Infiltrat de Lluís Calvo.
M’agrada l’escriptura polida de Mercè Rodoreda i segueixo en Sergi Pàmies. Ara, però, m’estic endinsant en l’obra de Carson McCullers i d’Ursula K. Le Guin. M’agrada endinsar-me per l’obra de diferents autors i copsar les seves maneres d’explicar històries.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Acabo de llegir Frankie Addams de McCullers i A les dues seran les tres de Sergi Pàmies. Amb una filla petita i treballant a l’institut els relats i les novel·les curtes són el que millor s’adapten a la meva vida quotidiana.
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Els diria que es divertiran i se sorprendran. Que a Resistiu trobaran una novel·la dinàmica, però plena de descobertes que no els deixarà indiferents. Molts companys d’escriptura em deien que era molt cinematogràfica. És cert que el cinema de Scorsese o Tarantino i sèries com Mr. Robot o House of cards m’han influït. Resistiu és un viatge que dibuixa tota mena d’emocions, que s’arrela a la vida amb molts colors.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Resistiu?
El més complicat, sense dubtes, va ser la focalització de diverses veus. Hi ha molts personatges i passar de l’un a l’altre sense que fos massa abrupte es va convertir en un repte. Em va costar uns mesos trobar-hi la manera.
El més fàcil… Potser les accions que se succeeixen. He treballat a partir d’una estructura sòlida i deixar fluir l’escriptura perquè em digués com explicar allò que havia de passar… ha estat molt gratificant.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Suposo que com molts escriptors… M’agrada fer una primera escriptura en llibreta —sempre en duc una a sobre— amb ploma estilogràfica. Després, ho passo a l’ordinador. Allí ordeno, reescric i llegeixo en veu alta. I m’encanta fer-ho en un de vell amb una pantalla quadrada de 4:3 i amb un teclat més mecànic que els actuals. També treballo amb programari lliure; intento ser una mica coherent amb allò que defenso.
Què té en comú Resistiu amb els teus llibres anteriors?
Que Resistiu es publica. Quanta emoció!
