Marta, Explica’ns una mica més de tu…
Sempre he sigut una persona amb moltes i diverses inquietuds, amb moltes ganes d’iniciar nous projectes, d’aprendre, d’expressar-me, això últim, sobretot, a través de l’art. Gaudeixo de la natura, de perdre’m per camins de muntanya, del mar, dels esports d’aventura, de la pràctica del ioga, de viatjar, de passar temps amb les persones que estimo, dels riures fent unes canyes en alguna plaça, i de desaparèixer a les nits entre les pàgines d’un bon llibre.
Durant la meva trajectòria professional, després de finalitzar els meus estudis universitaris i el màster que em canviaria, en part, la vida, vaig buscar el meu lloc en un món que em semblava cada cop més hostil a mesura que prosperava. Els últims anys, centrada sobretot en la consultoria estratègica, en els quals em va semblar que estava trobant l’estabilitat que buscava, la vida em va posar un nou repte personal, que es convertiria en un punt d’inflexió que ho canviaria tot, que ho transformaria tot, i que faria retrobar-me amb el meu “jo” per, tot seguit, adonar-me i prioritzar el que em feia sincerament feliç.
I va ser així, com vaig iniciar la meva carrera com a escriptora, vaig convertir-me en mare, per duplicat, i vaig tornar a connectar amb mi mateixa, aprenent de nou, a escoltar-me. Actualment, intento tornar a trobar el meu lloc en el món professional, però des d’una altra perspectiva, prioritzant la meva família i sabent que el temps, és del més preuat que tinc.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Trobaran una història de persones amb ferides profundes, de conflictes familiars, d’interessos ocults, de dolor, de superació. Una història que, a través de la màgia i la ficció, la protagonista es confrontarà amb les veritats que romangueren durant anys ocultes, qüestionant-se els pilars de la seva existència.
Com neix en tu la passió per escriure?
Des de ben petita vaig començar a dibuixar, i a crear petites històries lligant la creació artística amb l’escriptura. Ja de més gran, em vaig iniciar en la pintura a l’oli i, al cap de poc temps, vaig començar a escriure petits relats d’històries d’allò més pintoresques. Aquests moments de creació, són moments en què m’evadeixo de tot, dels deures, de les preocupacions, absolutament de tot; com si el temps s’aturés en aquell instant. Pintar em transmet pau, escriure, diversió.
Com sorgeix la idea de L’intercanvi?
Sorgeix d’un exercici que vàrem fer el primer any d’escriptura narrativa a l’Ateneu Barcelonès, el qual consistia a escriure un relat curt amb la premissa de “i si…?”. I em vaig preguntar: i si un dia em despertés dins el cos del meu gat? I aquí es va plantar la llavor de la història.
El títol de L’intercanvi quin significat té?
En aquesta novel·la, literalment, significa el canvi de cos entre la protagonista i el seu gat, el qual succeeix en les primeres pàgines del llibre. Però és molt més que això.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de L’intercanvi?
Va ser prou ràpid, només em varen venir al cap dues opcions: “L’intercanvi” o “El viatge”. Tot comença amb un viatge astral, però “L’intercanvi” tenia molt més sentit, no només perquè és el que succeeix en el primer punt de gir de la història, com he esmentat en la pregunta anterior, sinó perquè és en aquest intercanvi on es presenta la transformació, el fet en si que ho canviarà tot.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Tot i que vaig intentar crear una protagonista que fos molt diferent de mi, fins al punt que, fins i tot, no em caigués massa bé, tenim en comú, i salvant les distàncies, un punt d’inflexió que canviaria les nostres vides. Què hi ha de personal? El treball de les ferides. Tots i totes, per diferents que siguem, en menor o major mesura, tenim en comú que carreguem ferides emocionals, vinguin aquestes de la infància o d’una etapa més madura. I aquest punt d’inflexió, és el moment ideal per treballar-les i tornar a connectar amb una mateixa.
Què t’agrada llegir?
El que més m’agrada llegir és novel·la negra, policíaca, o de ciència-ficció. M’agrada que la novel·la em transporti a mons tan llunyans com sigui possible, o que em deixi atrapada en la cerca de veritats ocultes.
Qui són els teus autors de referència?
No sabria quins triar. He tingut moments en què m’ha agradat endinsar-me en mons fantàstics com els que proposa Justin Cronin en la seva trilogia “El pasaje”, a entretenir-me entre les paraules de Carlos Ruiz Zafón que amaguen misteris rere una bona literatura, a patir amb els contes d’Alice Munro, que no et deixen indiferent, a passar por amb Stephen King, o gaudir d’estones entre llibres d’intriga de Joël Dicker, Dolores Redondo, Eva García Sáenz de Urturi, Agatha Christie, i una infinitat més d’autors i autores.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Tot i que per la meva situació personal, actualment llegeixo sobretot contes infantils, quan tinc temps, principalment durant els caps de setmana o períodes de vacances, m’agrada llegir novel·la de ficció.
Si vols comprar L’intercanvi ho pots fer aquí i rebre´l còmodament a casa teva
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Els diria que és una novel·la que no els deixarà indiferents, els atraparà en la intriga d’un relat trepidant que els despertarà tota mena de sentiments, i que palparan les emocions dels seus protagonistes com si fossin pròpies. A moments els farà patir, d’altres els commourà, i fins i tot, a moments, els despertarà certa simpatia (o antipatia). Però sobretot, la finalitat de la novel·la és abstreure els lectors per endinsar-los en un món fictici, on la realitat i la màgia s’entrellacen per crear una història de superació i viure-la des d’una perspectiva totalment nova.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a L’intercanvi?
RE: El més fàcil ha sigut lligar la trama quan l’escaleta ja estava construïda, quan la història ja tenia forma i ànima. El més complicat ha sigut l’etapa de creació de personatges, com són i què els motiva, entendre’ls i donar-los-hi vida, dotar-los de llum i ombres; i un cop fet aquest exercici, construir les escenes que confeccionarien la novel·la. En l’etapa creativa, per mi, decidir els missatges que vols transmetre és el més feixuc, i fluir entre les paraules és el més fàcil, divertit i agradable.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Necessito silenci i temps, no m’agrada esgarrapar estones, sinó seure davant l’ordinador pensant, per exemple, que tinc tot el matí per mi. Començo revisant l’escaleta, en quin moment em vaig quedar, llegint les pàgines de l’última escena escrites, i visualitzant l’escena que esdevindrà. I sobretot, començo a traçar la idea sobre què vull transmetre en aquell moment. M’agrada que les emocions siguin les narradores de la història, no només quedar-me en l’acció, i per això, en aquell moment en el qual les paraules comencen a fluir, m’endinso dins el personatge, evadint-me de l’escriptora, entrant en aquell món que només existeix rere aquelles pàgines.
Què té en comú L’intercanvi amb els teus llibres anteriors?
És la meva primera novel·la, així que no tinc amb què comparar. Però si ho comparo amb els meus escrits anteriors, el que tenen en comú és que m’agrada crear personatges complexos, que a moments despertin simpatia, i d’altres, antipatia. També m’agrada crear mons imaginaris allunyats de la realitat que coneixem.
