Entrevista a Jaume Serrallonga autor del libro «A tres Bandes»

Jaume, Explica’ns una mica més de tu…

Amb la pandèmia hi ha molt de temps per pensar, venen records a la memòria i un es mira a si mateix i reflexiona en com ha anat deambulant per la vida. M’adono que a vegades he desenvolupat un paper d’un cert lideratge en diversos grups, ambients o feina, però que moltes altres vegades m’he trobat molt sol, fins i tot incomprès. L’aïllament durant la pandèmia remena força tots aquests sentiments. He estat professor durant molts anys, m’agrada que quan explico coses els qui escolten aprenguin, descobreixin, i s’enduguin a casa alguna cosa de nou, ni que sigui una anècdota, una sorpresa…

Què trobaran els lectors en aquest llibre?

Vaig pensar que em volia adreçar a tots els qui s’han anat creuant al llarg de la meva vida, familiars, amics, coneguts, per agrair la trobada, la confluència, encara que aquesta pogués ser efímera, puntual. A totes aquestes persones el llibre ofereix un Jaume des de petit que s’esforça tossudament per resoldre un repte.

Però, altres persones que no em coneguin també poden trobar interessant el llibre encara que es perdin aquest terç biogràfic. Les altres dues terceres parts poden ser d’interès general. D’una banda, la part gaudiniana, figura reconeguda internacionalment, i, d’altra banda la part lúdica i geomètrica dels escacs a tres bandes, que també pot interessar a persones de força diversa índole. Però fins i tot, la part biogràfica, la meva experiència vital, crec que també podria resultar interessant i generar empatia a les persones que trobin paral·lelismes amb les seves pròpies experiències.

i vols comprar el llibre de Jaume Serrallonga ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Com neix en tu la passió per escriure?

De fet, no és una passió, tot i que he anat descobrint que m’agrada. Fa molts anys vaig escriure una petita història, la Història de l’Eva per generar un material de debat a classe de tutoria de secundària, on jo n’era el coordinador de l’ESO, aleshores recentment acabada d’implantar. Era una història en capítols, amb preguntes per fomentar el debat dels adolescents, i abordar d’una altra manera l’educació afectiva i sexual. Va tenir èxit, va anar bé, i es va traduir a més de quatre idiomes diferents. Ara, molt més recentment, he tingut el goig de col·laborar molt intensament en el Blog de la Sagrada Família. Des de l’octubre de 2017, quan va néixer, fèiem un article per setmana, va ser un ritme trepidant que després ja no es va poder sostenir. Potser va ser aquí que van néixer les ganes d’escriure per explicar coses, especialment de Gaudí.

Com sorgeix la idea de A tres bandes?

Tenia tres coses a explicar, tres grans temes o blocs de continguts: en primer lloc, la part gaudiniana, tenia ganes de mostrar un Gaudí català que em sembla que s’ha volgut amagar, especialment proper; després la part biogràfica, personal; i finalment el reglament dels escacs, que la meva filla durant la pandèmia em va insistir diverses vegades que escrivís el reglament d’una vegada, després de tant de temps de veure’l per casa l’àvia com s’anava deteriorant! Així, doncs, amb tres temes i uns escacs per a tres… vaig tenir la pensada d’exposar-ho en forma de diàleg entre tres persones, els tres jugadors de la partida, però com si totes tres formessin, d’alguna manera, part de mi.

i vols comprar el llibre de Jaume Serrallonga ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

El títol de A tres bandes quin significat té?

Algú m’ha comentat, també encuriosit, si tenia un significat ocult el títol del llibre, i no és així… que jo sàpiga. (A vegades l’inconscient juga males passades!) Però tal com deia, és un títol que fa referència al fil conductor del llibre, els escacs per a tres o a tres bandes que, encara que sigui només una excusa per explicar una pila de coses diferents, és finalment el fil conductor.

Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de A tres bandes?

No, em va venir de manera molt natural, força abans que completés del tot la redacció.

Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?

Doncs, molt. Ben bé un terç del llibre és molt biogràfic, personal, però és tot en una conversa diàfana, que pretén presentar un Gaudí proper, assequible, persona humana. És un mixt dels tres blocs de continguts que comentava, barrejats, entrecreuats, impossible de destriar-los. Així, quan surt algun sentiment de solitud de quan jo era adolescent, surt també un sentiment semblant en el Gaudí nen petit i malaltís.

i vols comprar el llibre de Jaume Serrallonga ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

V: Què t’agrada llegir?

En general llegeixo poc. M’agrada la novel·la històrica, especialment de la història de Catalunya, i vaig gaudir molt, ja fa temps, amb el llibre d’en Pinyol, Victus.

Qui són els teus autors de referència?

No tinc autors de referència. Però puc reconèixer que em va agradar molt llegir a Manuel de Pedrolo o els contes de Pere Calders. 

Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?

Normalment llegeixo coses sobre Gaudí. Acostumo a descobrir en cada llibre nou que va sortint alguna coseta interessant.

Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?

Doncs, depèn. Si són molt fans d’en Gaudí, així una mica com jo, crec que hi poden descobrir aquest Gaudí proper, semblant a nosaltres, assequible. Si són fans dels reptes geomètrics o matemàtics la part de la descoberta d’un escac per a tres persones, amb la màxima lògica deductiva que es pugui aplicar també els resultarà interessant. Si són amics, coneguts, parents… que em puguin conèixer des de fa més o menys temps, els presento una mica com soc, la meva manera de veure les coses, la meva manera de pensar i de fer.

En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a A tres bandes?

Durant tot el procés d’escriptura tot anava fluint bé. Vaig pensar uns temes clau i com els podia encadenar i relacionar, va anar sortint, sense dificultat. Després vaig adonar-me que calia completar amb algun detall més i també va sortir fàcilment la inserció, els nous enllaços, etc. No he trobat dificultat en escriure, les dificultats ha vingut després a l’hora dels permisos, de les imatges, de les correccions… Tenia pressa perquè sortís, perquè no em quedés enrere el moment vital que desapareixia en reincorporar-me a la meva feina a la Sagrada Família. Per això, des del gener fins ara, se m’ha fet molt llarg tot aquest procés editorial.

Tens alguna mania a l’hora d’escriure?

Doncs… potser sí. M’agrada escriure tal com parlo, tal com penso. I m’agrada reproduir els temps que a vegades hi ha entre les paraules, perquè també transmeten una part de la possible entonació. Segons com s’entona una frase transmet una cosa o una altra. Sense espai és contundent, amb espai hi ha lloc per al dubte, o per a la reflexió. És això el que em provoca que faci un ús abusiu dels punts suspensius. Al final, els posaria gairebé a tot arreu, i la feina de correcció ha estat suprimir-los en la immensa majoria de casos.

Què té en comú A tres bandes amb els teus llibres anteriors?

És el meu primer llibre. La Història de l’Eva que comentava abans, no compta com a llibre, és només com uns pocs fascicles d’un parell de pàgines cadascun, més o menys. Les tesis doctorals, treballs finals de màster… tampoc compten. El Blog de la Sagrada Família, tampoc. Aquest és realment el meu primer llibre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *