Jaume, Explica’ns una mica més de tu…
Doncs, diria que soc un autor jove i sènior a la vegada. Jove perquè és la meva primera obra, i sènior perquè ja estic a punt de fer els seixanta-set anys enguany. I soc gestor del meu temps, és a dir, que estic jubilat i puc dedicar-me al que m’interessi. De moment, m’agrada escriure. M’aporta satisfacció donar cos a una idea i veure com va agafant forma. Tot i que pot semblar que ho tens tot controlat, de vegades, a l’hora d’escriure, tu mateix et sorprens i comencen a sortir escenes, conflictes, resolucions que no les tenies preconcebudes i, de debò, són una veritable sorpresa.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
A banda de passar una bona estona llegint els contes, poden cercar més informació —si així ho desitgen— de tots els temes tractats. Una cosa porta a l’altra. Sortiran, de tot plegat, unes quantes hores de badar intentant esbrinar les preguntes que, de segur, ens apareixeran al cap.
Com neix en tu la passió per escriure?
Apareix ja de gran, un cop prejubilat i com una provatura en un curs de narrativa.
Si quieres comprar Plantae lo puedes hacer aquí y recibirlo cómodamente en tu casa
Com sorgeix la idea de Plantae, recull de fito-contes?
Vaig idear com a argamassa del recull de contes, el món vegetal. Però vaig voler que no fossin una mera referència, sinó que, a poc a poc, agafessin vida pròpia fina a ser les protagonistes del darrer relat.
El títol de Plantae, recull de fito-contes quin significat té?
Plantae, és el nom llatí que engloba tot el món vegetal i ja dona una pista per entendre el fil conductor que poden trobar a tots els relats. Fito, és el mot grec que també fa referència a les plantes i que s’utilitza per formar noms i adjectius. El vaig afegir a contes com a pista per indicar que les plantes apareixen en tot el recull d’una manera progressiva, des de la simple referència a prendre-les com a infusions, fins a alguna cosa més que haurem de copsar sobretot en els darrers contes.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Plantae, recull de fito-contes?
La veritat és que el títol ja el vaig establir des del principi. Plantae, sol podria portar a engany, a imaginar-se que el recull podria ser un tractat de botànica. L’afegit de recull de fito-contes, ja és tota una declaració d’intencions per a no despistar.
Si quieres comprar Plantae lo puedes hacer aquí y recibirlo cómodamente en tu casa
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Doncs moltes coses, com en totes les obres de ficció. Algunes conscients i d’altres no tant, però l’important —almenys per a mi— és que no es notin gaire, que el lector es pugui identificar amb moltes sensacions i no pensi que algú t’està explicant la seva vida.
Què t’agrada llegir?
Qualsevol història que m’interpel·li alguna cosa en el meu interior. Per això, primer miro l’índex, si es tracta d’un assaig, després llegeixo les tres primeres pàgines i dos o tres més escollides a l’atzar. Si no em diu res, ho descarto. També m’interesso per l’obra si he pogut accedir a alguna entrevista amb l’autor o a alguna sinopsi en alguna revista o diari.
Qui són els teus autors de referència?
En tinc molts, tants que no recordo els noms. Els clàssics sempre són una garantia. Des de fa uns cinc o sis anys tinc una fixació per autors orientals de ficció, sobretot d’ençà que es fan traduccions directes de l’idioma original al castellà o català. La majoria són autors xinesos i coreans; japonesos no tants.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Assaig, novel·la, conte, tant se val. Poesia poca.
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Donar suport a un autor novell és un gest de generositat. Avui en dia surten a la llum infinitat de novetats literàries cada mes i el simple fet d’apostar per a tu reconforta en gran manera, de veritat. A més a més, és un revulsiu per intentar encetar projectes nous.
Si quieres comprar Plantae lo puedes hacer aquí y recibirlo cómodamente en tu casa
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Plantae, recull de fito-contes?
El més fàcil ha estat trobar la idea del conte, el tema principal per anomenar-lo d’alguna manera. I el més complicat ha estat desenvolupar aquesta idea. Després, a mesura que els contes s’anaven completant, sortien extensions de les històries que, algunes, no totes, tenia la necessitat d’ampliar en un altre relat o donar un punt de vista diferent de la mateixa història o al mateix personatge.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Pantalla gran, obrir diccionaris digitals, el Google i el Word. I, sobretot, silenci.
Què té en comú Plantae, recull de fito-contes amb els teus llibres anteriors?
He escrit alhora la novel·la La hélice seccionada, aquesta en castellà, i alguns temes són recurrents. Són les úniques obres que he escrit i s’han gestat en paral·lel. Penso que sortiran a la llum amb poques setmanes de diferència. De debò que ha estat una experiència singular, escriure simultaniejant el català i el castellà. No sé si la propera obra seguirà el mateix camí. Ara estic intentant donar forma a una sèrie de quinze relats curts, per veure si puc ampliar-los i fer una novel·la de caràcter policíac o d’investigadors, però no ho tinc molt clar.
Els he llegit i us els recomano. Passareu bones estones i us sorprendan. Originals. Pareu atenció a les comparacions…