Entrevista a Pere Costa autor del llibre «Sis i el porter (37 històries d’handbol)»

Pere, Explica’ns una mica més de tu…

Soc mestre de llengua anglesa però, va ser una vocació tardana. Abans, havia treballat al Punt Diari, tant a la redacció de Girona com a la delegació de Palafrugell, i havia estudiat Filologia Catalana, Història i Psicologia. Un cop vaig acabar Magisteri, també vaig fer Pedagogia. Durant molts anys, trobava molt rica la vida universitària, no pas pels títols sinó pel debat que s’hi creava i la diversitat formativa i d’opinió que hi havia. He escrit diversos llibres, tant de ficció com d’història local. Els dos últims han estat d’handbol, un esport al qual he dedicat tota la vida, des dels 12 anys fins ara, que en tinc 57. “Sis i el porter” i l’anterior, “L’handbol costa”, han estat el camí que he volgut triar per abandonar l’handbol. Ambdós són un homenatge a tot el que he viscut i a tothom qui he conegut durant 45 anys. Durant deu anys, vaig dirigir una revista educativa, Ítem, i treballo al Vedruna de Palafrugell.

Què trobaran els lectors en aquest llibre?

RE: “Sis i el porter” són 37 històries independents que tenen l’handbol com a fil conductor. Hi trobaran grans jugadors, grans equips, grans seleccions i els campionats més importants. El llibre està redactat amb rigor documental i voluntat literària, per tal que pugui ser amè a tothom, encara que no pertanyi a l’handbol o no l’hagi practicat.

Si vols comprar el llibre de Pere Costa ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

V: Com neix en tu la passió per escriure?

Ja escrivia de molt petit a la màquina d’escriure Olivetti del meu pare, que era administratiu. Ell em guardava els meus textos i de bé nano enviava cartes als diaris i me les publicaven. Llegia molt –a casa hi havia una biblioteca molt rica- i als 16 anys un antic mestre meu, en Josep Maria Mora, que va ser qui em va ensenyar a jugar a handbol, va intercedir perquè entrés a formar part de la delegació de Punt Diari a Palafrugell. Era el 1981. Des d’aleshores, no he deixat d’escriure i, afortunadament, de publicar.

Com sorgeix la idea de Sis i el porter (37 històries d’handbol)?

RE: El 2019 havia publicat un llibre titulat “L’handbol costa” amb 25 històries i un format similar a “Sis i el porter” però amb un enfocament més local i no tan universal com “Sis i el porter”. El volum va tenir èxit i van ser els mateixos lectors, a través de les xarxes socials, els que em van engrescar perquè hi hagués un segon volum. Val a dir que totes les històries de “Sis i el porter” són inèdites però, n’hi ha més d’una que ha sorgit de la petició d’algun lector «handbolista».

El títol de de Sis i el porter (37 històries d’handbol), quin significat té?

D’entrada, un equip d’handbol són sis jugadors de pista i un porter però, l’expressió és molt més antiga. Quan anaves a jugar amb un equip molt just per lesions o absències, proclamaves que hi anaves amb sis i el porter. A vegades, era una tàctica dialèctica perquè els adversaris es refiessin. Diu la llegenda que, si vas a jugar amb sis i el porter, guanyes segur.

Si vols comprar el llibre de Pere Costa ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Sis i el porter (37 històries d’handbol)?

Vam fer una pluja d’idees amb el meu agent literari, en Joan Carles Codolà, i vam posar sobre la taula termes relacionats amb l’handbol. Aquest va ser el que més ens va agradar perquè tenia un doble sentit.

Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?

La meva biografia com a jugador i entrenador d’handbol no interessa a ningú, però, en canvi, penso que sí que pot interessar tot allò que he conegut gràcies a l’handbol, ja siguin competicions, partits especials, equips, jugadors o entrenadors. Molts dels protagonistes de “Sis i el porter” són estrelles de l’handbol i, alhora, tinc el privilegi de poder dir que són amics meus. En un altre aspecte, hi ha de personal la llibertat absoluta que he tingut a l’hora de triar les històries.

Què t’agrada llegir?

Novel·la en general i narrativa curta. Sobretot textos dels segles XIX, XX i XXI. També textos periodístics, biografies i llibres d’història amb estil literari, que no és el mateix que la novel·la històrica, que m’interessa relativament poc. En tot cas, m’interessa la novel·la que té un context històric ben dibuixat, però sense la pretensió de voler-me explicar la història com una pel·lícula.

Qui són els teus autors de referència?

Depèn dels dies i els moments. A veure, suposo que sempre diria Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Josep Pla, Quim Monzó, Manuel Vázquez Montalban, Eduardo Mendoza i Juan Marsé. Però me’n deixo molts. En el seu moment, vaig llegar molta literatura sud-americana, però ara la tinc una mica abandonada.

Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?

Llegeixo diaris, tant en paper com digitals, assajos de l’àmbit pedagògic –tot i que la majoria no m’agraden- i novel·les que vaig comprant amb una periodicitat setmanal o quinzenal.

Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?

Que hi passaran una estona distreta, que hi descobriran, potser, dades que desconeixien i que no és obligatori que la història sigui avorrida. És un llibre d’handbol, d’acord, però també és una reivindicació dels llibres d’història. Sense voler ser pretensiós, el llibre té un ritme que permetria de fer-ne més d’un documental televisiu o radiofònic.

En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Sis i el porter (37 històries d’handbol)?

El més complicat, documentar-me, ja que pràcticament no hi ha bibliografia d’handbol. Molta documentació parteix dels mateixos protagonistes o bé de les hemeroteques d’alguns diaris que han tingut cura de l’handbol. El més fàcil, trobar dotzenes de col·laboradors que, per amor a l’art –o a l’handbol- m’han facilitat dades i contactes que m’han permès desenvolupar les meves històries.

Tens alguna mania a l’hora d’escriure?

Estar sol i que hi hagi silenci absolut. Soc capaç d’escriure entre sis i vuit hores seguides sense menjar ni beure si ningú no em distreu o tota una nit seguida fins que el sol es lleva si l’endemà no treballo. Escric a raig, faig poques pauses, i després reviso i reescric molt per polir els textos.

Si vols comprar el llibre de Pere Costa ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Què té en comú Sis i el porter amb els teus llibres anteriors?

Amb “L’handbol costa”, que és l’anterior, el món de l’handbol. Amb els altres, a part d’algun tic literari inevitable i algun terme que acostumo a repetir, res de res. He publicat crònica periodística, història, narrativa curta i esport. M’agrada tocar moltes tecles però sempre em cal un espai de temps per saltar d’un àmbit a un altre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *