Jordi, Explica’ns una mica més de tu…
A tot el que explico a la presentació del llibre, que és molt, hi afegiria que m’apassionen moltes coses. Aquest tret és una virtut i, alhora, pot ser un defecte, de vegades. Soc força polifacètic. Un cul de mal seient, de fet. Odio la mandra i m’encanta tenir sempre una il·lusió que m’encengui, una pastanaga a la que seguir, a la que dedicar l’energia. Feinejo constantment, massa segons els que m’envolten, i dormo poc. Però la feina m’enriqueix tant que no vull evitar-la. Els meus fills són la meva felicitat. Un noi i una noia que defineixen perfectament el significat de la paraula estimar. Llegeixo tant com puc, gaudeixo del teatre i el cinema, faig esport amb la motivació d’un nen, i la meva teràpia són els viatges i la muntanya.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Penso que cadascú hi trobarà un escenari diferent, producte del seu propi imaginari, de les seves vivències, de les seves arrels, de la seva infantesa. Hi exposo una història tendra i sensible, despullada de cops d’efecte, que gira a l’entorn de les emocions. Es mou entre dos registres molt diferents, però complementaris: la veu d’un nen i el record que en guarda ja d’adult. I té dos protagonistes: el narrador i la tieta. Una tieta que és el paradigma de la tieta que tots imaginem, si més no en la cultura de poble. La que fa d’àvia sense ser-ho. La que ho viu tot com si no hi fos, però que deixa un buit gegantí quan no hi és. La narració té ulls, pell i cor de nen, però boca d’adult. M’agradaria que els lectors hi trobessin la sensibilitat d’un viatge emocional a la vivència d’aquest nen.
Com neix en tu la passió per escriure?
Crec que soc una persona activa i creativa, la meva professió ho requereix i jo ho gaudeixo. Aproximar-me a l’educació des d’una altra perspectiva, la d’elaboració de materials i textos per infants, em va donar l’oportunitat d’escriure i posar sobre paper les idees que em sorgien, explorant una nova expressió d’aquesta creativitat. El mestratge dels bons professionals que hi he anat trobant m’ha ajudat molt. Quan estimes la lectura, estimes les lletres, i tothom té històries per explicar. Una bona lectura m’estimula a escriure. M’emociona la forma d’explicar de moltes escriptores i escriptors. L’envejo i em motiva.
Si vols comprar el llibre de Jordi Bosch ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Com sorgeix la idea de Estimada tieta?
Es tracta d’un projecte que va anar creixent amb el temps com una possibilitat, com una il·lusió. Era aquell “algun dia…” que tots tenim al cap, d’alguna forma. La llavor segurament va néixer connectant pensaments, en aquells moments en els que fas bullir l’olla, moments d’introspecció. Va sorgir com un humil homenatge a algú que m’estimava molt, i que va ser molt important per tots els de casa. I quan es va obrir un parèntesi de temps m’hi vaig llençar de cap.
El títol de de Estimada tieta quin significat té?
Esdevé alhora una definició, una expressió dolça, l’encapçalament d’un missatge imaginari i, justament, les dues darreres paraules de la novel·la. Una conclusió adient al sentiment que el personatge genera.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Estimada tieta?
La veritat és que el títol va sorgir amb la mateixa idea inicial. Transmetia ja el que pretenia i, al mateix temps, era un far, una guia, que marcava el camí per escriure, una inspiració. Algú, en el procés, em va suggerir un canvi, i vaig ser incapaç de pensar l’alternativa. Tot lligava internament per l’Estimada tieta. Realment, feia pensar en l’acte de comunicar, que és un dels eixos de la relació entre els dos protagonistes, en el respecte, en l’amor, en la família… Sembla com si el text hagués de continuar, sembla que convidi a afegir-hi quelcom. Segur que hi haurà gent que, per proximitat amb el personatge, hi afegirà un pensament…
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Es tracta d’una ficció, malgrat que pugui no semblar-ho. Però totes les ficcions contenen, en la forma o en el fons, en el contingut o en l’expressió, traces de qui les escriu. I Estimada tieta també. Potser més que moltes altres. S’inspira en persones reals, en situacions viscudes. Les recullo i faig que comparteixin un espai
i un temps per poder comunicar el que pretenc. El poble, la casa, la família, l’escola, les experiències i els amics han carregat una motxilla que m’ha fet ser com soc. He utilitzat aquestes vivències i aprenentatges per teixir una història de ficció particular. Serà inevitable, però, que la gent propera hi reconegui certs elements, trets puntuals. Es tracta d’un interessant i saludable exercici d’explicar fets reals d’una altra manera. I és saludable perquè pots narrar-los amb la forma que el teu record ha conservat, amb la teva mirada, amb la teva perspectiva personal.
Què t’agrada llegir?
M’agrada la novel·la, la ficció. Procuro triar històries sensibles, amb un transfons psicològic el més ric possible. Narracions en les que la personalitat dels protagonistes es posa en joc, en les que els pensaments que s’hi expressen, els sentiments que s’hi viuen i les trames que hi evolucionen t’interpel·len com a lector i et fan plantejar coses a nivell personal. No busco que m’atrapi la història, sinó la forma de ser dels seus personatges. No m’agraden els grans artificis, les històries trepidants, els mons fantàstics, les recreacions històriques interminables… De tant en tant, però, una bona novel·la negra entra de meravella!
Qui són els teus autors de referència?
Em captiva especialment la sensibilitat i la traça per retratar la psicologia dels personatges de moltes escriptores. Tinc tendència a cercar autores, potser perquè encerto més sovint el tret i aporten amb més freqüència el que necessito en una lectura. Veus de dona, com Maggie O’Farrell, Eva Baltasar, Siri Hustvedt, Llucia Ramis, Sílvia Soler, Marta Orriols o Laura Pinyol. I també m’atrapa John Irving, Murakami, l’insuperable Jaume Cabré o l’indispensable Roald Dahl.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
M’agrada llegir de forma intensiva, submergir-me en una lectura i deixar-hi les hores que facin falta. I com que això no és fàcil durant el curs escolar, sempre tinc a punt històries curtes per aprofitar estones lliures. Llegeixo moltes narracions infantils i juvenils, també, en el marc de la meva creació editorial. Sovint, buscant un fragment, el text em deixa penjat i, sense adonar-me’n, ja m’he cruspit l’obra sencera. És màgic, quan passa això.
Si vols comprar el llibre de Jordi Bosch ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Els diria que es tracta d’una història que apel·la a la imaginació de qui s’obre per gaudir-la, que vol fer-se un lloc en el cap de la persona adulta que guarda ben present el llegat de la seva infantesa, i en l’adolescent o el jove que valora el món que l’envolta, incorpora el que aquest li ofereix i mostra decisió per comprometre’s. La narració conté experiències que, sense ser extraordinàries, estimulen la reflexió, i graviten a l’entorn d’un procés que trasbalsa, que no permet la indiferència. Qui senti atracció per històries amb transfons emocional, qui li vingui de gust tornar a visitar racons de la memòria, qui tingui curiositat per saber com podia ser la vida d’un nen sensible i tenaç en un poble qualsevol quan encara no s’olorava el canvi de segle, trobarà en aquesta novel·la l’espai idoni per assolir-ho.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Estimada tieta?
El més fàcil, sense cap mena de dubte, ha estat deixar-se anar redactant. Un plaer immens. Tenia al cap de forma clara el desenvolupament de la història, la vivència dels personatges en cada situació, què pensarien i com ho expressarien. Ha estat un exercici personal molt enriquidor. M’ha fet pensar molt, reviure i repassar passatges inspiradors, amb una mentalitat nova.
Ha estat complicat construir la trama completa, l’esquelet de tota la història, l’estructura. Tenia tantes ganes d’escriure… Però feia falta que tot tingués el seu encaix en la ficció, i que tot adoptés una nova forma, en un nou imaginari. Calia construir un relat nou i coherent a partir de peces de mil relats diferents.
Si vols comprar el llibre de Jordi Bosch ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Escric a la nit, jo. La meva hora creativa comença a quarts d’onze. Terrible, sí, treballant de dia, però immensament eficaç i productiu. I si la nit genera idees, i aquestes prenen forma, la satisfacció és tan gran que dorms com una criatura, d’una forma absolutament reparadora. Necessito silenci, la taula de l’estudi ben endreçada, un cafè i, si la feina requereix més estona, una tònica amb llimona. Tot plegat no és una mania, suposo. És un hàbit. I em funciona.
