Entrevista a Ignasi Mercadé autor del libro «No em puc perdonar»

Ignasi, Explica’ns una mica més de tu…

Des que no tinc responsabilitats —estic jubilat i els meus fills es valen per ells mateixos— sento que he canviat. No és que em senti un irresponsable, és que em sento més lliure.

Què trobaran els lectors en aquest llibre?

RE: Crec que és un argument en què cada lector li pot veure propòsits diferents, i aquesta, en certa manera, era la meva intenció. El que m’agradaria és que, en qualsevol cas, no els deixes indiferents.

Si vols comprar el llibre de Ignasi Mercadé ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Com neix en tu la passió per escriure?

Vaig començar a escriure per necessitat. Recordo haver fet un diari quan en l’adolescència dels meus fills bessons anaven a discussió diària. El fet d’escriure’l em va servir per adonar-me de quins era els temes importants i així deixar de banda els banals.  En acostar-se l’edat de la jubilació, vaig decidir fer els cursos d’escriptura de l’Ateneu. A partir de llavors és quan vaig començar a escriure pel gust de fer-ho.

Com sorgeix la idea de No em puc perdonar?

Vaig assistir a una conferència a on es debatia sobre la Intel·ligència Artificial i les possibilitats d’aquesta arribar a emular a la humana. Això em va servir per imaginar-me la història.

El títol de de No em puc perdonar quin significat té?

És el sentiment del protagonista.

Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de No em puc perdonar?

Aquest el vaig pensar des de molt al principi, i ja no li vaig donar més voltes.

Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?

Segurament molt. Per aquesta primera novel·la, el material que tenia més a mà era a mi mateix.

Si vols comprar el llibre de Ignasi Mercadé ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Què t’agrada llegir?

Tota mena de novel·la, tant de ficció com de no-ficció. Últimament, amb el que gaudeix-ho molt és rellegint les que recordo que em van agradar més.

Qui són els teus autors de referència?

No sé si se’n poden dir autors de referència, però els únics autors que llegeixo tot el que publiquen són: el Jaume Cabrer i el Haruki Murakami.

Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?

Crec que d’una manera o un altre es poden sentir identificats amb l’argument.

En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a No em puc perdonar?

En ser la primera novel·la tot ha estat prou complicat. Sort dels professors de l’Ateneu i del mètode tan depurat que han desenvolupat. De tota manera, si he d’esmentar una de les parts més complicades, seria la de fer-me amb els personatges, però un cop ho vaig aconseguir, llavors ha estat més fàcil fer-los actuar.

Si vols comprar el llibre de Ignasi Mercadé ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva

Tens alguna mania a l’hora d’escriure?

Doncs potser la de plasmar en un full les relacions entre els personatges i entre els conceptes que utilitzo per mostrar els temes que vull tractar.

Què té en comú No em puc perdonar amb els teus llibres anteriors?

He de parlar respecte del meu posterior, i seria, encara que no ho dic amb massa convenciment, mantenir una mateixa veu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *