Maria, Explica’ns una mica més de tu…
Actualment, soc professora d’institut jubilada i gran viatgera que sempre he intentat expressar els sentiments que em despertava la vida, el món i la natura a través de la poesia que em flueix de dins.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
En aquest llibre els lectors navegaran de manera fàcil i fluida pels seus records d’aquells dies de confinament i hi trobaran: dolor, enyor, pena, ràbia, però també dolçor, somnis i esperança d’alliberament. Tot acompanyat de fotografies que animen i alegren la seva lectura.
i vols comprar el llibre de Maria Torrens ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Com neix en tu la passió per escriure?
Crec que la meva passió d’escriure va començar des de l’adolescència quan em vaig enamorar de viure i la poesia em fluïa espontàniament i fàcilment de la ment com un corrent de sentiments.
Com sorgeix la idea de Dietari d’una primavera robada?
Aquest dietari sorgeix amb la idea que el confinament no fos un temps perdut i buit. Cada dia em vaig proposar escriure un poema per omplir el dia de contingut.
i vols comprar el llibre de Maria Torrens ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
El títol de Dietari d’una primavera robada quin significat té?
El títol recull la idea de fer un dietari que recollís el dia a dia d’aquella primavera que ens va tancar a casa i no la vàrem poder gaudir. El Confinament ens la va robar
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Dietari d’una primavera robada?
La idea de «Primavera robada» era claríssima. Vaig dubtar entre: «Poemes d’una Primavera robada» o «Dietari d’una Primavera robada» i aquesta última és la que va guanyar, era més original i s’ajustava més a la idea del llibre.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
En aquest llibre tot és personal, tot són vivències profundes i personals, encara que crec que reflecteixen també els sentiments de tothom aquells dies.
Què t’agrada llegir?
Llibres de tota mena, però sobretot intriga policial amb un rerefons històric on s’expliquen els costums dels llocs on se situa la trama. I sempre rellegir els clàssics de la poesia catalana i castellana: Verdaguer, Maragall, Riba, Carner, A. Machado i García Lorca, sense oblidar Miguel Hernández
Qui són els teus autors de referència?
Els poetes que he citat a la resposta anterior i els realistes-naturalistes: Flauvert, Zola, Clarín, Galdós, Guimerà, Narcís Oller, Caterina Albert…
Si em pregunteu per autors més actuals, m’agraden molt Andrea Camillieri, Martí Gironell, Jordi Sierra i Fabra (amb la seva sèrie de l’inspector Mascarell), Ferran Torrent, Isabel Clara Simó i Paul Auster.
i vols comprar el llibre de Maria Torrens ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
A més a més dels llibres que he comentat, m’agrada llegir, revistes i guies de viatges.
Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Als lectors els diria que aquest llibre el gaudiran tant si els agrada com si no els agrada la poesia, que els donarà pau i que trobaran poemes senzills, poemes profunds, poemes divertits… Però sempre, sempre, una poesia fàcil i fluida.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Dietari d’una primavera robada?
Buscar la inspiració dia rere dia no va ser fàcil, sobretot quan la realitat era tan crua i decebedora que no inspiraven res de bo, però per sort les idees i el fet d’escriure, normalment, sorgien sols.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
El que escric em surt espontàniament, escriure per mi és un plaer i no tinc cap mania excepte escriure els poemes a mà, si això es pot considerar una mania.
Què té en comú Dietari d’una primavera robada amb els teus llibres anteriors?
Tot el que he escrit, normalment, sempre ha girat entorn de la natura: paisatges, plantes, cels, mars i el món en general amb tots els sentiments que l’envolten. Dietari d’una primavera robada, és una allau de sentiments sorgits de moments molt difícils.
