Francesc, Explica’ns una mica més de tu…
Llegir Celobert és una bona manera de satisfer aquesta curiositat. Hi ha bastant de mi, potser massa. Quan vaig escriure els poemes que recull Celobert m’era difícil escapar de jo mateix. Soc un barceloní nascut al Raval i segrestat pel Cap de Creus, faig de farmacèutic al barri de la Sagrada Família i escric. Si voleu una mica de xafarderia, us diré que m’agrada el bàsquet, sobretot els Lluïsos de Gràcia i tafanejo a Twitter.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
RE: Són els poemes del meu retrobament amb les paraules després de força anys que les vaig tenir mal endreçades. No sé ben bé com hi vaig anar a parar un altre cop, però ja no les he tornat a deixar marxar. Hi ha qui em diu que escrigui més alegre, més bonic, però Celobert és la llum que podia atrapar llavors, fa uns cinc anys. Una nit massa llarga m’abraçava. No havia perdut del tot el seu so, el de les paraules, perquè vaig continuar escrivint a revistes del sector, però segurament molts poemes amagats durant aquests anys van anar renaixent quan vaig abocar-me al celobert.
i vols comprar el llibre de Francesc Pla ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Com neix en tu la passió per escriure?
No és una passió. Potser els bons poetes, els grans, escriuen apassionadament, allò que molts diuen “No podria viure sense escriure”, no ho sé, jo puc viure sense fer-ho. Dels meus poemes també n’hi ha d’apassionats. De vegades penso que el que de veritat voldria és poder escriure’n d’ofici, però no en sé prou. Potser vaig equivocar l’ordre de les coses i n’havia d’haver après quan tocava.
Vaig començar a escriure poemes per enamorar la noia de qui jo n’estava i va funcionar. Suposo que aquest èxit que encara dura em va fer creure que això d’escriure era una bona cosa. Ara vaig tornar-hi per anar menys al psicoanalista i també ha funcionat, de vegades penso que s’ha de ser molt ruc per deixar de fer-ho. Puc viure, però estic convençut que pitjor.
Com sorgeix la idea de Celobert?
Celobert no és una bombeta que s’encén de cop, el primer poema que vaig escriure neix sense que Celobert existís en els meus somnis. Després d’escriure durant dos anys, i mentre rellegia el que havia escrit, vaig començar a, primer somniar i després a pensar, en fer un llibre. Uns quants sopars memorables amb alguns amics, alguns d’ells enamorats de la fotografia i la Montse, la meva dona, van anar construint aquest llibre. Celobert és el que és, però aquests sopars també ho són.
i vols comprar el llibre de Francesc Pla ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
El títol de de Celobert quin significat té
Celobert és una paraula que m’agrada, beslluma la llum per poder-la atrapar als nostres ulls sense encegar-nos. Quan camines dins la fosca, la llum del celobert és un bàlsam, encara que sigui una llum atrapada entre finestrals del darrere, roba estesa i desguassos.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Celobert?
Segurament en vaig remenar d’altres. Ja no ho recordo. Celobert és un llibre molt treballat, molt reescrit, regirat del dret i del revés. Em ve al cap el poema de Berta, pensàvem que diríem Berta a la nostra filla. Va arribar un nen i ara es diu Francesc un dels nostres fills. Celobert va aparèixer i va anar creixent.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Llegiu el llibre, després de llegir-lo potser creureu que n’hi ha massa.
Què t’agrada llegir?
Poesia i novel·la. Llegeixo també força sobre farmàcia.
Qui són els teus autors de referència?
Vinyoli m’atrapa en una història que em sento molt meva. Foix perquè reconec els seus somnis, Lluís Calvo m’ha impressionat. García Lorca per la seva lluminositat barroca. Celan m’obliga tant a rellegir-lo! He gaudit molt amb Louise Gluck.
Jaume Cabré, Jo confesso és un monument. Robertson Davies, la seva trilogia em va atrapar. Orhan Pamuk, m’agradaria saber escriure una novel·la de Barcelona com el seu Istanbul. No soc gaire seguidor d’autors. M’enamoro de llibres.
i vols comprar el llibre de Francesc Pla ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Per passar l’estona, Twitter. És molt distret.
Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
No soc un gran venedor, a la farmàcia no em volen al taulell. He intentat escriure i descriure una part del meu mon i retrobar la meva veu. Si sou una mica voyeurs, potser us interessarà.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Celobert?
No he aconseguit donar al llibre una unitat com volia, però penso que era una tasca impossible per com va anar sorgint. Esperava una cosa que no va ser, però estimo Celobert com és. L’estimo moltíssim.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Escolto música. Janis Joplin, Creedence, Lou Read, Van Morrison, Tom Waits, Lluis Llach. Els meus.
Què té en comú Celobert amb els teus llibres anteriors?
Res. No n’hi ha d’anteriors. En els posteriors, no publicats encara, Besllum i Amura, continua havent-hi molt de mi. Espero que cada cop més hi hagi més dels altres.
He escrit un llibret titulat ROSES amb 10 poemes il·lustrats per Montse Casacuberta. El vaig editar artesanalment i el vaig presentar per Sant Jordi del 2017. Allà va néixer alguna cosa i encara no ho sabia.
ROSA 2
Ens marcirem lentament. Sense enyorança.
Un camí de pètals ens assenyalarà la nostra memòria.
