Albert, Explica’ns una mica més de tu…
De mi… La veritat és que no sé que pot interessar de mi als lectors. Prefereixo pensar que s’interessaran per la meva escriptura, per la meva necessitat de descriure les situacions des d’una mirada poètica, caminar sense sabates pel llindar de la realitat, sortir dels marges per veure que hi ha a l’altre costat, allí, en mig del bosc. Obrir portes desconegudes, enfrontar-me literàriament a personatges que tinguin una mirada diferent de la meva i fer l’esforç d’entendre-les, de respectar-les observant les seves situacions personals que defineixen i expliquen les seves accions.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Trobaran la necessitat de les persones de buscar la seva essència com a camí per poder assolir la seva llibertat personal, i així provar de construir camins per gaudir de la vida. Ocells també parla de la família com a recerca de trobar el difícil equilibri entre mares, pares i fills, de l’amistat com a espai segur per trobar les respostes a les nostres angoixes, i per sobre de tot, malgrat la foscor que massa vegada ens envaeix, Ocells és un cant a la vida des de la mirada femenina de les seves protagonistes.
Com neix en tu la passió per escriure?
Ha sigut sempre la manera d’explicar-me les incògnites que han anat apareixent al llarg de la meva vida. Primer des de la més absoluta intimitat, per més tard, espolsant-me la timidesa, i deixant-me portar per l’impuls d’aquelles que rebien les meves cartes, compartir els meus contes amb amics i coneguts.
Com sorgeix la idea de Ocells?
Una persona propera em va explicar una situació semblant a la de la protagonista de la novel·la, i sense recordar massa bé ni quan ni com, em vaig veure escrivint un conte que finalment s’inclouria en un recull de relats curts que vaig anomenar Retalls d’absències. Al cap de poc, una amiga, a la que mig de broma, però absolutament de veres, anomeno la que pentina les paraules, em va fer una revisió i correcció d’aquells retalls. Quan va acabar, em va dir que volia saber més d’aquell ocell, que necessitava saber fins on arribava… li vaig dir que no ho sabia, però que si em donava una mica de temps, ho esbrinaria tot escrivint la meva primera novel·la. I després d’escriure-la, l’Anna, la que li canta al meu cor, em va dir que Ocells no es podia quedar tancada dins d’un calaix, que l’havia d’oferir als lectors. Sense la seva energia i la seva constància no hi hauria Ocells n’estic segur.
El títol de Ocells quin significat té?
Un ocell vola, vola lluny, i el meu protagonista també ha de fer un llarg viatge, incert i perillós. Una migració sempre implica riscos; depredadors que esperen el teu descuit, tempestes inesperades, fred, foscor… Un viatge incert a la recerca de l’escenari que t’acull per iniciar de nou el joc de la vida.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Ocells?
Sí, imagino que acostuma a passar. El meu primer títol era Presons, però amb encert em van recomanar canviar-lo. Necessitava un títol menys dur, més lluminós, més optimista, i es va convertir en Ocells de colors, que és una frase que apareix sovint al llibre, però finalment vaig decidir que eliminar els colors li donava més força.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Que fàcil se’m fa escriure i que difícil parlar de l’escriptor! És evident que inconscientment evoquem les nostres angoixes en els nostres escrits, imagino que li passa a tothom. En tot cas, la meva intenció era parlar de temes universals com la identitat, l’amor, l’amistat, el sexe, el poder, la necessitat de descobrir-nos per assolir espais on buscar la felicitat, tot recordant que la vida pot ser molt fosca i complexa, però, com a optimista confés, sempre crec que hi ha sortida als entrebancs… Segurament el més personal que hi ha són aquestes anades i vingudes, aquests moments melancòlics combinats amb situacions màgiques que ens desvetllen els enigmes i ens fan sentir forts i potents.
Què t’agrada llegir?
M’agrada llegir de tot, però bàsicament en l’actualitat llegeixo novel·la de ficció contemporània.
Qui són els teus autors de referència?
Mira, sempre he tingut mala memòria, i he de confessar que amb el pas del temps, encara s’agreuja més la situació, però recordo com a llibres iniciàtics el Zoo d’en Pitus d’en Sebastià Sorribas amb il·lustracions de la Pilarín Vallès, l’Obèlix i l’Astèrix, els Tintin… De jove recordo llegir Herman Hess i el seu Llop estepari, que em va fer descobrir la força de l’escriptura. Fer aparèixer paraules, pensaments, secrets, reflexions, misteris… era màgic! Frases que m’explicaven coses que jo mateix desconeixia de mi. Després vindrien Hemingway, Camús, Jane Austen, Garcia Márquez, Bukowsky, Yourcenar, la Durás, Murakami… que sé jo, segur que me’n deixo molts que van influir en la meva necessitat d’explicar històries.
Actualment, un escriptor que m’emociona intensament és Wajdi Mouawad. La seva obra és intensa, dura, fins i tot cruel, però d’una poètica clara, dolça i potent; paraules que t’esgarrapen l’ànima, paraules que deixen senyal… així és com m’agradaria escriure a mi!
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Saps, quan vaig a les llibreries i veig la quantitat de llibres que hi ha amuntegats, sempre penso «quin munt d’hores invertides i quantes pàgines sense passar»… Tots els llibres tenen els seus lectors, segur, però has d’arribar-hi, i no sempre és fàcil. Ocells és un llibre dur i sensible, per moments fosc, però lluminós en el seu objectiu. Animaria als lectors que siguin valents i li donin una oportunitat a Ocells, que el facin volar sense por. Encara hi ha temàtiques que se’ns fan estranyes per distants, perquè massa vegades ens costa empatitzar amb la diferència, amb el desconegut. Llegiu Ocells sense prejudicis, buscant en cada situació la reflexió i el debat.
Si quieres comprar Ocells lo puedes hacer aquí y recibirlo cómodamente en tu casa
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Ocells?
El més fàcil ha estat escriure’l, i sens dubte el més difícil ha estat llençar lletres, frases, pàgines senceres! T’explicaré una anècdota; vaig deixar llegir el llibre a una agent literària amb la inseguretat inevitable del que ha de rebre una crítica de la seva obra. Finalment, un dia va sonar el telèfon, i els seus comentaris crítics (i també algun elogi) crec que van ajudar a convertir Ocells en una novel·la sencera, més estructurada i àgil. Ara, el problema va ser quan em va dir que com a mínim havia d’escapçar cent pàgines. Saps el que significa això! Vaig llençar pàgines, moltes pàgines, que jo considerava que estaven ben escrites, però que evidentment alentien la trama, o no tenien massa rellevància per la història. Que dur que és llençar paper empastifat de les teves lletres a les escombraries!
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
L’Anna, la meva companya, diu que pico molt fort les tecles de l’ordinador. Jo penso que necessito la música del teclat per sentir que les frases van naixent. Aquest repicar constant m’hipnotitza fins al punt de perdre una mica el món de vista. Moltes vegades, m’aturo, rellegeixo el que he escrit i m’espanto! Això ho he escrit jo? Però manies? No, crec que no. El que sí que necessito és escriure amb el meu ordinador (i no amb cap altre) i sempre escoltant música. Sempre. I Jazz per sobre de qualsevol altre estil. M’agrada pensar que escric com els músics de jazz, que marquen una base sobre la qual pugen i baixen, però sobretot improvisen.
Què té en comú Ocells amb els teus llibres anteriors?
Com ja he explicat, Ocells té el seu origen en un llibre de relats curts, i penso que el to és semblant. Mira, et faré una confessió, la meva segona novel·la, Camins, també surt d’un relat curt del mateix recull de contes… Potser tots els meus llibres han de sortir d’aquells Retalls d’absències.
