Xavi, Explica’ns una mica més de tu…
Soc de Sants i això et fa diferent perquè no acabes de ser del tot barceloní, ni ets un català normatiu, de la ceba, ni tampoc veus que visquis a un estat propi, i pertanys a una societat que va desapareixent a mesura que et fas gran. Un jove que ja ha fet gairebé la cinquantena, que veu com el temps passa i que li sembla que tot canvia excepte un mateix. És una manera de viure la vida que fa inevitable ser sarcàstic.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Hi trobaran un món diferent, sense espai ni temps, en un futur que més que probable, em sembla inevitable. I en aquest món un grup de personatges que li demostraran que la humanitat, allà on va, ho peta. En tots els sentits. S’hi troben l’èpica de la història i la quotidianitat, les persones més senzilles i un emperador romà, la tecnologia més avançada i els clàssics de la filosofia, la religió s’enfronta a la seva decisió més complicada. Hi he abocat tantes coses que em costa molt dir quina destaco pel damunt de la resta.
Com neix en tu la passió per escriure?
Bàsicament neix de la impossibilitat de fer pel·lícules. Essent sincer, jo el que volia era fer pel·lícules, m’apassiona el cinema, però crear un món és molt més senzill sobre el paper. El paper ho aguanta tot. I a base d’imaginar situacions, històries, personatges i trames que m’hauria agradat veure en una pantalla, he anat escrivint contes i finalment una novel·la.
Com sorgeix la idea d’Immortal?
A partir d’una bajanada com és trobar la manera de ser immortal. Quan se’m va acudir calia escriure-la, perquè si no era impossible que algun dia pogués funcionar, i ho vaig fer. I més endavant em vaig apuntar al curs de narrativa a l’Ateneu Barcelonès, on calia triar relats curts o novel·la, i en aquell moment vaig pensar que seria bona idea convertir aquella idea en una novel·la, com més gran més possible que funcioni. M’agradaria pensar que vaig encertar.
El títol d’Immortal quin significat té?
Ho és tot. És el tema de la novel·la, és el destí que espera als seus personatges, el món en què viuran i el que somia l’autor per a ell mateix. És una descripció, un resum i una paraula prou cridanera.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més d’Immortal?
Al començament no tenia títol, i mentre escrivia hi anava pensant. Se’m va acudir algun de molt llarg que em va semblar original, però que ara ja ni recordo, i quan se’m va acudir escriure “Immortal” a la primera pàgina ja no em va passar pel cap canviar-lo. Era sonor, potent, el títol que havia de tenir.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Aquest llibre soc jo. M’obsessiona el pas del temps, ho explico al pròleg, és una bèstia que va devorant tot el que coneixes, tot el que pensaves i ja no recordes, et devora a tu mateix fins que ja no existeixes. I aquesta novel·la és una manera de fugir del temps.
Què t’agrada llegir?
Em costa triar, puc gaudir amb un llibre d’història tant com amb un relat de ciència-ficció, un llibre de text, un còmic, un recull de contes o un best-seller policíac. De petit m’empassava els atles, em perdia pels mapes. Encara tinc la sensació de navegar per les pàgines, quan llegeixo.
Qui són els teus autors de referència?
Amb aquests gustos, tu diràs, te’n podria dir un de cada! Però a l’hora d’escriure intento pensar com ho haurien escrit Asimov, Jaume Cabré, Ken Follett, Pierre Lemaître, Paul Auster o Quim Monzó. En funció de la història o del to del conte tinc el que en podríem dir un autor de referència diferent. El més habitual és estar llegint un llibre i pensar “això, així”, que t’aixecaries i aplaudiries sol, sense pensar en qui ho ha escrit.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
El Twitter, perquè aquestes estones últimament són curtes. Si tinc més temps, un llibre de la pila de lectures pendents. Ara mateix, per exemple, estic llegint una petita meravella anomenada “Geografia de l’oblit”, d’Eduard Niubó, un recull dels exploradors i aventurers a qui la història no ha fet gaire cas, que a cada pàgina em fa pensar que tinc tant per aprendre…
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Que tant si els agrada la ciència-ficció com la filosofia, si volen una lectura entretinguda i alhora un relat que els faci pensar, si els agrada llegir en català, és una bona tria. Que em creguin, que sé de què parlo.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Immortal?
El més complicat, sens dubte, va ser donar forma a una història tan llarga. Acostumat a escriure contes, no saps com és de complicat escriure una novel·la fins que t’hi poses, i aquesta era la primera vegada que ho feia. El més senzill, en canvi, ha estat donar forma als personatges, cobrir amb paraules l’estructura que havia dissenyat. M’agrada escriure i l’excusa d’escriure aquest llibre em va regalar moments meravellosos, submergit en una història i traient el cap que ja no sabia ni quina hora era.
Si vols comprar Immortal ho pots fer aquí i rebre´l còmodament a casa teva
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Soc de tirar pel dret i després arreglar. Sempre penso que ho hauria de fer diferent, però no ho sé fer de cap altra manera. També tinc una petita obsessió per pensar paraules noves, recuperar paraules velles, i arriscar una miqueta amb l’estructura. Ja no tinc temps de fer les coses com toca, per tant, fem-les originals d’entrada.
Què té en comú Immortal amb els teus llibres anteriors?
L’autor. He escrit contes, alguns surten en petits reculls, i un parell de llibres jurídics. Poc a veure amb Immortal, que és una aventura absolutament nova per a mi.
