Mar, Explica’ns una mica més de tu…
Quan vaig acabar la carrera, em vaig concentrar a fons en la meva vida professional. Van ser deu anys intensos una multinacional, amb jornades laborals molt llargues i viatjant molt, la qual cosa al principi em feia sentir realitzada, però després de molts canvis i reestructuracions, em vaig acabar cremant. La maternitat va ser el revulsiu que em faltava per engegar-ho tot a rodar i fer un canvi radical de vida.
Mai me n’he penedit, ni tan sols quan, amb la crisi del 2008, vaig enyorar la nòmina a què havia renunciat… Perquè, autònoma i treballant des de casa em van baixar molt els ingressos, però, per contra, vaig poder conciliar feliçment la vida familiar amb la professional i dedicar molt més temps a les meves aficions, que no són poques! A banda de llegir i escriure, canto en dues corals (de gòspel i pop) i en un grup de jazz, i jugo a pàdel i tenis. A més, m’encanta viatjar, navegar, fer excursions, visitar exposicions, anar al teatre, assistir a concerts i conferències, trobar-me amb amics i reunir-me amb la família… El meu problema és que tot el que provo m’agrada i em costa renunciar a res. Però difícilment abandono allò al qual em comprometo, sigui amb algú altre o amb mi mateixa.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Hi trobaran sobretot una història de vida apassionant, amb molta acció, molts escenaris geogràfics i uns personatges molt potents que de seguida l’atraparan. Hi trobaran aventures, històries d’amor, de passió, conflictes familiars, però també tendresa i misèria humana. Aquest llibre és un clar exemple de realitat que supera la ficció, escrit d’una manera que enganxa.
Com neix en tu la passió per escriure?
Sempre m’ha agradat escriure, des de petita vaig adquirir el costum de relatar els viatges que fèiem amb la família i ho he continuat fent tota la vida. Però la passió de veritat em va sorgir arran de diversos anys de tallers d’escriptura creativa a la biblioteca de Santa Cristina d’Aro, especialment els de la Núria Martí Constans i de l’Assum Guardiola.
Com sorgeix la idea de Ciutadà Lambda?
Ciutadà Lambda és una història familiar que havia explicat moltes vegades i que sempre produïa un efecte de fascinació en tothom que l’escoltava. La meva amiga Montse, que sabia que m’agradava escriure, em va suggerir la idea de convertir-la en novel·la i la hi vaig comprar!
El títol de Ciutadà Lambda quin significat té?
Ciutadà Lambda és una expressió francesa que defineix una persona normal i corrent, que no destaca especialment en res, allò que en castellà en diuen un ciudadano de a pie. Els personatges de la novel·la no segueixen precisament aquest patró, però hi ha un moment en la història (que per raons òbvies ara no descobriré), on s’entén perfectament el perquè del títol.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Ciutadà Lambda?
No vaig pensar en cap títol fins que vaig acabar d’escriure la novel·la. Recordo molt bé el moment que el vaig decidir: tot passejant la gossa amb el meu marit, parlàvem sobre un dels personatges de la novel·la i concretament del moment de la història que cito en la pregunta anterior, i de cop, el títol va sorgir com una revelació!
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Com he dit abans, aquest llibre està basat en fets reals, es tracta d’una història familiar de pel·lícula que no amagaré que m’és molt propera. Per tant, hi ha una bona part personal impregnada en moltes de les seves pàgines.
Què t’agrada llegir?
M’agrada sobretot llegir novel·les, però de la mateixa manera que tinc moltes aficions diferents, tampoc em concentro en un gènere literari específic. Puc gaudir tant d’una història contemporània com d’un clàssic, una novel·la policíaca, de misteri o fins i tot romàntica. Per a mi l’important és que hi hagi una bona història al darrere i que els personatges no em deixin indiferent.
Qui són els teus autors de referència?
És difícil de respondre: Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Isabel Allende, Noah Gordon, Sarah Lark, etc. Cito aquests per simplificar, però la llista podria ser molt llarga. Hi ha tantes novel·les de molts altres autors que també m’han encantat… I les que esperen el seu torn! Malauradament, la llista és infinita i ni que visqués diverses vides les podria llegir totes.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Com he dit, per damunt de tot, novel·les. Però darrerament he llegit també força teoria sobre escriptura creativa.
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Que si els agraden les històries que enganxen del començament fins al final, escrites d’una manera amena i amb un llenguatge planer, aquest és sens dubte el seu llibre.
Si vols comprar Ciutadà Lambda ho pots fer aquí i rebre´l còmodament a casa teva
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Ciutadà Lambda?
Des d’un bon començament, el més complicat per a mi va ser estructurar la novel·la, decidir com enllaçar la trama principal amb les diferents subtrames d’una manera coherent i entenedora que, a més, funcionés des d’un punt de vista literari. Crec que si no m’hagués inscrit a l’Ateneu Barcelonès, no hauria estat mai capaç de fer-ho.
Però un cop creada l’escaleta, va arribar la part que em resulta més senzilla, que és transformar-la en paraules. No vull dir que fos fàcil (els diàlegs em resultaven especialment complicats), però gràcies a comentaris dels companys dels diferents cursos i sobretot al privilegi d’haver comptat tres anys seguits amb la tutoria d’en Jaume C. Pons Alorda, vaig acabar integrant les eines que necessitava per tal de millorar el meu estil lingüístic personal.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Només em cal un teclat i moltes estones d’aïllament i silenci, però no tinc cap mania especial.
