Josep, Explica’ns una mica més de tu…
Soc una persona que amb un grau de modèstia adequat i amb absència de petulància puc assegurar que soc ordenat, no pas per poder presumir de tenir aquesta qualitat sinó per la comoditat de saber que sempre trobaré les coses en el seu lloc; perfeccionista perquè penso que costa el mateix fer les coses bé que fer-les matusserament; i pulcre sense exageració.
Odio la mentida i només la tolero quan es tracta de no ofendre o no fer mal (mentida piadosa).
M’agrada tenir i mantenir les amistats, i per això procuro formar part de grups amb periòdiques tertúlies per parlar de qualsevol tema sempre que no es tracti de vulgar xafarderia.
Podria perdonar que una persona s’equivoqui involuntàriament cent vegades, però no ho podria fer ni un sol cop si conscientment actua de mala fe amb intenció de fer mal.
Crec que les persones som més fortes i valentes del que ens pensem. Si imaginem la possibilitat de ser objecte d’un determinat daltabaix, creiem de seguida que no ho podríem suportar, però si el fet calamitós s’arriba a produir realment, l’ésser humà s’arma d’una força i un coratge dels quals no n’era conscient de tenir-los. En cas de necessitat, tot resulta més fàcil si comptes amb una humana crossa amorosívola.
Si una desgràcia comporta la pèrdua irrecuperable d’una estima, cal aprendre la lliçó i valorar encara més allò que et queda.
Diàriament, abans no despunti el dia, acompanyat de la meva estimada, fem una llarga caminada per la platja vorejant la ratlla on trenquen les onades, i quan el sol aguaita per l’horitzó el saludem donant gràcies a la vida per haver-nos concedit la mercè de veure un nou dia, cosa que només es considera un preuat regal quan el nostre ocàs és imminent i irreversible.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
L’estructura d’aquest llibre no té res a veure a com es faria en una novel·la o assaig sobre qualsevol matèria perquè, com és evident, és un recull de temes molt diversos escrits en el decurs de bastants anys sense la més petita intenció, en principi, de ser publicats. Això es nota en què hi ha idees, exposicions de situacions i èpoques que es repeteixen, la qual cosa seria imperdonable en un treball fet a propòsit per a ser publicat. Confio que l’amable lector serà benvolent i comprensiu en donar-se aquesta circumstància un xic reiterativa, la qual s’evidencia per estar datats tots els capítols.
En aquest llibre, que està organitzat agrupant temes similars en cadascun dels diferents capítols, hi trobaran:
Narracions: on l’autor comenta situacions tan contraposades que van des de la pura quotidianitat fins al que només pot succeir en fantasiosos somnis.
Narracions autobiogràfiques: experiències personals, moltes de les quals recuperades de la més tendra infància.
Contes: per distreure i per pensar.
Articles: publicats en diferents medis.
Viatges i excursions: impressions sobre l’observat i viscut fora de l’entorn més proper d’aquest autor.
Reflexions: per meditar sobre allò que es pot considerar transcendent.
Epistolari: cartes que l’autor no vol deixar abandonades en el calaix de l’oblit.
Poesia: proposta per expressar el seu particular lirisme a través d’unes rimes.
Com neix en tu la passió per escriure?
Quan estudiava primària, el dia que a classe tocava “redacción” em feia il·lusió perquè, tot i que ens manaven fer-la sobre un tema concret, es tenia la llibertat de fer volar la imaginació en el seu desenvolupament. Però en aquella època això no va suposar el naixement de la dèria per escriure, tal vegada perquè fer-ho mitjanament bé suposava moltes revisions, moltes esmenes i moltes reconstruccions. Confesso que d’aquesta actitud se’n podria dir droperia. Ja de gran, quan els ordinadors es van fer accessibles per a la majoria de la gent, vaig descobrir que aquestes màquines podien fer funcionar moltes aplicacions entre les quals n’hi havia una, gairebé màgica, que s’anomenava “processador de textos” que permetia escriure amb lletra normal, negreta, cursiva, centenars de formes i mides diferents, revisar, refer, tallar, enganxar fins a l’infinit, etc. Aquell va ser el moment en què em va abandonar la “peresa” d’escriure.
Com sorgeix la idea de El meu paisatge interior?
Tal com he dit anteriorment, escrivia sense cap idea preconcebuda de publicació. Algunes persones que em llegeixen m’han animat a provar sort i, en descobrir les facilitats que l’editorial Collita Pròpia concedeix als escriptors novells, he decidit deixondir-me de l’ensopiment que suposava deixar només per a mi i un cercle reduït de lectors la meva discreta obra per a fer una modesta incursió en el món de les lletres. No puc deixar passar per alt l’ocasió de manifestar que l’atent, pacient i amable guiatge de l’assessora editorial Assumpta Sanahuja m’ha fet decidir a fer el pas definitiu.
El títol de El meu paisatge interior quin significat té?
Una reduïda part del llibre són reflexions i opinions, gairebé sempre crítiques, sobre temes socials observats a través dels mitjans de comunicació, però la resta, la major part del seu contingut, té un aspecte molt diferent i més agraït. Des de petit he viscut principalment en espais oberts i he crescut amb les mateixes preferències: el camp, el mar, el bosc, la muntanya, el cel, etc. És a dir, paisatges naturals que per si mateixos transmeten bellesa, vida sana, etc. Paisatges… paisatges… paisatges… Els meus ulls són la finestra a través de la qual han entrat les imatges que m’han transmès agradables sensacions, íntims sentiments i records inesborrables. He fet que la natura, els seus paisatges i tot allò que m’han fet viure i totes les fantasies que m’han inspirat, formin part del meu ser. Estava cantat que el títol no podia ser cap altre.
Si vols comprar El meu paisatge interior ho pots fer aquí i rebre´l còmodament a casa teva
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de El meu paisatge interior?
Certament, em van ballar pel cap alguns títols que ara ni tan sols recordo perquè tan bon punt vaig lligar el medi natural preferit i els meus records, de seguida el vaig tenir clar.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
En sentit ampli, pel fet d’haver-lo escrit jo, ja es podria dir que tot el seu contingut ho és de personal perquè fins i tot en allò que és ficció es reflecteix el meu pensament. Si es vol ser més restrictiu, el segon capítol, “Narracions autobiogràfiques”, parlo directament de fets viscuts com a protagonista principal.
Què t’agrada llegir?
Llegeixo de tot, però tinc predilecció pels clàssics: de Cervantes el Quixot (llegit dues vegades) i Novel·les Exemplars, de Quevedo Història de la vida del buscón (també llegit dues vegades), Esopo, Samaniego, Boccaccio, Maquiavel. Més recents: de Juan Ramón Jiménez el deliciós Platero, Rosalía de Castro, Proust, Josep Pla, Machado, Maupassant, Miguel Hernández, Lorca, Camilo J. Cela, de Jesús Moncada el fantàstic Camí de sirga, Espriu, Martí i Pol, J.V. Foix. També m’agrada la filosofia quan l’autor es posa a l’alçada del meu enteniment com ara Balmes i Nietzsche.
Qui són els teus autors de referència?
Alguns dels esmentats anteriorment.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Sempre vaig alternant diversos llibres alhora distribuïts en diferents punts de la casa. Poso com a exemple els que concorren ara: Josep Pla: El quadern gris. Miguel Hernández: Poemas sociales de guerra y de muerte. Laetitia Colombani: La trena. Carme López Arias: Em fiu edelweiss (poesia).
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Gran part del seu contingut són situacions viscudes o basades en experiències pròpies i, precisament per la seva quotidianitat, molts lectors s’hi poden identificar per haver tingut vivències similars en alguns moments de la seva vida. En conclusió: els pot ser agradable rememorar vells temps i també els pot fer reflexionar sobre temes socials del passat immediat i del present. També hi trobaran relats, contes i contingut divers que, per divertits i curiosos, segur serà del seu interès.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a El meu paisatge interior?
El més fàcil ha sigut escriure perquè sempre m’ho he pres com un entreteniment divertit. Per contra, m’ha resultat un xic dificultosa l’autorevisió. Tot i que a la xarxa hi ha eines per a fer la correcció ortogràfica, la gramatical i l’estil, no és suficient ni tan sols per aproximar-se a la perfecció. Els que vàrem nàixer a la postguerra vam tenir una formació escolar totalment amb llengua castellana, i el català elemental l’hem après recentment amb la inestimable dedicació de professors a qui se’ls hauria de fer un monument.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
La meva vida ha transcorregut a cavall de dues comarques com són la Ribera d’Ebre i el Tarragonès, amb una parla catalana que té alguns mots diferents. M’agrada introduir alguna paraula d’ús freqüent en una zona, però que no ho és en absolut a l’altra. És com una innocent facècia per a fer pensar al lector i obligar-lo, si té curiositat, a cercar-la al diccionari.
Què té en comú El meu paisatge interior amb els teus llibres anteriors?
Només coincideixen en una qüestió: l’autor. El primer llibre “5.000 refranys de nostra terra” novembre 1999, i el segon “10.000 refranys catalans i 370 frases fetes” març 2012, són dues compilacions de refranys que tenen la particularitat d’estar organitzats per temes en diferents capítols. Tret de la redacció de la introducció i els breus comentaris de la capçalera dels diferents capítols, la meva participació com a redactor ha estat molt minsa, si bé no se’m pot negar la tasca de recerca que he portat a terme en el decurs de més de deu anys.
