Dolors, Explica’ns una mica més de tu…
Soc una dona de gustos senzills, prefereixo veure una posta de sol o la lluna plena abans que anar a un local de moda. Em cal llegir, veure una bona pel.ícula i escriure cada dia.
M’agrada molt passejar pel costat del mar i també per les dreceres del’Alt Urgell. Tot això es veu reflectit en la novel.la. Crec fermament que la natura ens dona energia i vitalitat. Per mi, la natura, sempre ha estat una font d’inspiració.
Em considero una afortunada per la família que tinc i per a tots aquells amics i amigues amb els que puc comptar.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Aquesta novel.la —ho dic a tothom— és una mena de divertiment on conflueixen —des de l’humor— temes que m’interesen: La natura, la transformació de les persones, el poder de les sectes i l’utilització del mal o la bondat per part de les persones.
Com neix en tu la passió per escriure?
La paraula passió té un significat de múscul : Sentiment molt fort i intens que domina la voluntat i la raó d’una persona.
Mai no he pogut separar la lectura de l’escriptura. Des de ben petita llegia aquells contes troquelats de la literatura clàssica infantil que ens compraven a la meva germana mitjana i a mi. L’avi tenia una col·lecció de l’edició d’en Patufet de Folch i Torres que em tenia enamorada.
El primer que recordo escriure foren les llistes per anar a comprar amb la mare. Després en un quadern de tapes blaves feia tota mena de catàlegs: el que havia fet en una dia, els noms de les flors del jardí, com es deien les meves amigues… fins que un dia se’m va acudir escriure un petit conte de princeses i prínceps i il·lustrar-lo. El vaig ensenyar a la senyoreta i em va renyar perquè la princesa era una guerrera i el príncep un pàmfil.
Des d’aleshores sempre he escrit cada dia. He fet diaris personals. M’he inventat contes i històries per als meus alumnes. El 2003 em vaig matricular a l’Ateneu Barcelonès on vaig fer un curs de narrativa i un de contes. Ràpidament em vaig adonar que em trobava molt còmoda en la narració curta i és en el que vaig invertir els primers anys de l’etapa literària —per dir-ho— d’alguna manera.
L’any 2015 assisteixo a un seminari d’escriptura impartit per Francesc Miralles i Silvia Adela Kohan. Des d’aquell moment em converteixo en alumna de la Silvia i continua fins el dia d’avui en un taller setmanal.
Com sorgeix la idea de Francina, detectiu privada?
L’any 2017 autopublico, de la mà de Francesc Miralles, un llibre de narracions, Les coses petites. En aquest recull hi ha un conte que es titula: Les eines de la detectiu. A partir de la història d’una nena que vol ser detectiu em proposo el repte d’escriure una novel.la.
Si vols comprar el llibre de Dolors Daufi Clavijo ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
El títol de Francina, detectiu privada quin significat té?
És tal qual. La Francina és una noia que un dia decideix fer un canvi en la seva vida i es forma per a ser detectiu privada. És en aquest punt que comença l’acció i el seu canvi.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Francina, detectiu privada?
Sincerament aquest és el primer títol que vaig pensar i el que ha quedat definitivament. En pensar d’escriure la novel.la vaig considerar que si algun dia volia escriure un altre cas de la protagonista el primer títol, per força, havia de ser aquest.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Què no hi ha de personal? Us diria jo. L’amor per la natura i els animals i les relacions d’amistat són una mica meus. Mica en mica m’he adonat que la protagonista m’ha fet ser més flexible amb persones més llunyanes dels meus cercles socials.
Què t’agrada llegir?
Intento llegir tan com puc perquè soc conscient que no hi ha escriptura si abans no hi ha hagut lectura. M’agraden les novel.les i la poesia.
Les novel.les de caire psicològic, les policíaques i totes aquelles que toquin temes socials. Alterno lectura contemporània amb els grans autors clàssics.
Qui són els teus autors de referència?
Considero que Solitud de la Víctor Català és la millor novel.la que tenim en la nostra llengua. M’agrada molt Pere Calders, trobo geials els seus contes. L’altre referent és la Mercè Rodoreda.
També m’agrada molt la poesia especialment la de dones d’Amèrica Central, com la Gioconda Belli. Ara mateix els meus gustos en literatura contemporània fan que em decanti per la Siri Husdvet, la Deborah Levy, l’Elisabet Strout i l’Alicia Giménez Barlett.
Si vols comprar el llibre de Dolors Daufi Clavijo ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
A banda del que són les novel.les i la poesia. Sempre que puc miro de llegir algun assaig de filosofia o bé d’anàlisi antropològica. Saber coses d’altres societats i cultures sempre m’ha agradat.
Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Mireu, llegir és l’oportunitat de viure històries. Francina, detectiu privada, t’ofereix aquesta possibilitat. Afegiria, a més, que és un llibre de lectura entretinguda i amb pinzellades d’humor.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Francina, detectiu privada?
El més complicat ha estat caracteritzar la protagonista. Jo volia mostrar una noia pija procedent d’una família benestant i amb gustos molt fins. Com que jo no he passat per aquí he hagut de consultar marques, maneres de dir i pensar com ho fa ella en començar la història.
Em demaneu què ha estat el més fàcil? No us sabria dir amb exactitud. La il·lusió per escriure la novel.la m’ha donat les ganes de consultar material sobre sectes i com sortir-se’n. Tota aquesta part juntament amb la part de la natura és la que tenia més per la mà.
Si vols comprar el llibre de Dolors Daufi Clavijo ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Per escriure parteixo molt de l’observació de tot allò que m’envolta. Quan tinc al cap allò que vull escriure em cal visualitzar-lo. Tanco els ulls i penso com serà la història. Faig un esquema/escaleta i em poso davant de l’ordinador. No sempre surt allò que havia pensat en un primer moment. Deso l’escrit i me’l miro en un altre moment, el torno a llegir i hi canvio el que crec i aleshores el guardo un altre cop. Està llest per a la reescripció o sigui perquè me’’l torni a revisar quan l’hagi d’aplegar amb d’altres contes o narracins o capítols.
