Joan Carles, Explica’ns una mica més de tu…
Soc un periodista que m’acabo de jubilar i que en els darrers mesos he posat una mica d’ordre als records físics i mentals i els he exposat amb diferents llibres per deixar constància d’uns temps viscuts. Hem editat un llibre de fotografies de l’etapa 19075-2000, un repàs les eleccions municipals democràtiques de Cassà de la Selva, el meu poble; i ara aquest llibre amb la vida d’en Manel Fernández
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Evidentment que hi trobaran temes d’esport perquè en Manal Fernández és un gran esportista; però sobretot hi veuran reflectida l’activitat vital d’un home que des de ben joves es va haver de guanyar les garrofes i ho va fer amb un gran esforç tant en l’àmbit esportiu com personal… I se n’ha sortit molt bé. És un llibre de records biogràfics d’un esportista i d’un home entregat a l’atletisme.
Com neix en tu la passió per escriure?
Des de sempre m’ha agradat escriure (i la fotografia) i al llarg de la meva carrera professional ha estat el que m’ha permès anar vivint; de petit m’agradaven més les matemàtiques, però també em sortien bé les redaccions i un dia, quan tenia 15 anys, em van demanar que expliqués com havien anat les festes del meu poble i així vaig començar una carrera de més de 50 anys…
Si vols comprar el llibre de Joan Carles ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Com sorgeix la idea de L’home que corre?
Abans que sorgís el llibre va sorgir el títol, ja que parlant amb el protagonista vam pensar que tenia tantes coses a explicar que seria bo posar-les en un llibre i quan em va sortir el títol de seguida vam veure que hi havia un llibre.
El títol de de L’home que corre quin significat té?
El doble sentit d’una persona que és atleta i que sap que per progressar ha de ser més ràpid que els altres; i el d’una persona que per atzars de la vida es va trobar en situacions ben complicades i ha hagut de córrer i esforçar-se molt per sortir-se’n. I sempre amb gran esperit de lluita i sacrifici… i amb bon humor!
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de L’home que corre?
Com que en Manel ha corregut 78 maratons a la seva vida i centenars de crosos i altres curses vam pensar en l’opció de posar-hi el nombre total de quilòmetres que havia fet corrent que podrien haver servit per donar dues voltes al món… però al final vam pensar que no era tant l’aspecte esportiu el que comptava en el llibre com l’humà i vam decantar-nos per aquest altre.
Si vols comprar el llibre de Joan Carles ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
Hi ha algunes vivències personals, ja que per escriure el llibre hem compartit experiències i llargs viatges en cotxe (fins a Londres en el seu turisme) i una estada al seu poble d’origen, Pozo Alcon, ben emotiva pels records que hi va evocar. Evidentment, també hi ha molts records de la meva època de periodista esportiu quan havia parlat i entrevistat diverses vegades en Manel…
Què t’agrada llegir?
Especialment, novel·la negra sense preferència per autors concrets; però m’agraden els nòrdics i ara especialment els italians, tant els clàssics com Camilleri o Donna Leon, com els nous, que estan traient llibres molt interessants.
Qui són els teus autors de referència?
Landberg, Mankell, Camilleri, Le Carré, Connolly, Lemaitre, de Giovanni, Manzini, Markaris, Leon….
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
Sempre tinc quatre o cinc llibres a la tauleta de nit i vaig alternant la lectura d’un o altre…
Que li diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Si coneixen l’esportista, hi trobaran l’home; si no el coneixen, hi descobriran una personalitat que ha anat més enllà de les fites esportives per aconseguir difondre la seva passió a tot arreu.
Si vols comprar el llibre de Joan Carles ho pots fer aquí i rebre’l còmodament a casa teva
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a L’home que corre?
Una vegada tenia el primer capítol i pensat el darrer vaig veure força clar com havia de ser el contingut interior, però ha costat acabar de trobar el to adequat en alguns capítols per donar coherència a tota l’obra…
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
Cap d’especial… M‘agrada fer-ho escoltant música clàssica i relaxar-me de tant en tant fent un solitari a l’ordinador…
Què té en comú L’home que corre amb els teus llibres anteriors?
Que estan basats en fets reals i històrics més o menys recents; en tots els casos he hagut de consultar força documentació en arxius i hemeroteques digitals.
