Miquel, Explica’ns una mica més de tu…
Vaig néixer a Terrassa un dia fred de gener del 1954. Ara també hi visc encara que vaig viure uns anys a Esparreguera on varen néixer les meves filles. De petites ja els explicava contes que creava a l’instant. M’adonava que hi gaudien i això m’estimulava a pensar-ne i també a escriure’n més endavant. En aquest sentit, Gianni Rodari va ser per a mi un gran mestre.
La feina de mestre, la feina de sempre, també l’he viscuda com a descoberta. Per això m’agradava explorar amb els meus alumnes l’entorn més proper- els carrers, els camins, el bosc, les masies…-. Juntament amb ells havia portat a terme treballs de recerca de les masies que després donàvem a conèixer al poble.
Sempre m’ha agradat investigar sobre persones i fets, més propers o més allunyats. Potser aquest afany també explica la creació de “Viatges Inèdits” (viatges a pobles imaginaris on trobaràs personatges de tota mena).
Sempre m’ha atret l’observació de la natura i a la vegada de tota mena de detalls (de la natura o de derivats del treball artesanal). M’agrada fotografiar aquests detalls. I a vegades aquests detalls m’han portat a escriure.
Amb la meva dona també gaudim de la descoberta quan viatgem i ens endinsem per paratges sobretot naturals, que són els que més busquem. I a vegades també ho fem amb els quatre nets que tenim. També amb ells gaudim de la natura i de l’observació.
El treball manual sempre m’ha captivat. Paral·lelament al treball a l’escola, també vaig fer de mestre de taller de fusteria dins el programa PIRMI adreçat a persones en risc d’exclusió social. Treballar la fusta i aprendre a fer murs de pedra en un poble de l’Alt Urgell també em va ajudar a desenvolupar la creativitat-buscant el lloc per a cada pedra- tot reformant una antiga quadra d’animals per convertir-la en una caseta de muntanya-.
I ara, tot un avi, ja explico i escric contes per als meus nets. Compartir estones amb ells és tornar a descobrir el valor de la vida que sorgeix a cada instant. Ells també descobreixen el món a cada passa.
Què trobaran els lectors en aquest llibre?
Hi trobaran indrets bells, indrets curiosos, indrets misteriosos. La imaginació fa que aquests llocs, sovint irreals, es puguin convertir per uns instants, en ben reals. I que a través del viatge s’adonin que observar és quelcom molt important a la vida. A vegades només observant els llocs o les persones aprenem molt o simplement gaudim.
En els relats hi intervenen persones i situacions de la vida quotidiana que el lector s’hi pot trobar reflectit d’alguna manera i evocar records que tenia oblidats.
Com neix en tu la passió per escriure?
Jo soc home de poques paraules. M’agrada més callar que parlar, però en l’escriptura trobo la manera de reflectir les meves idees, les vivències i sentiments.
La passió per escriure comença, segurament, quan m’adono que soc capaç d’explicar en un paper aquelles imatges que em ballen pel cap i que vaig unint tot escrivint.
Com sorgeix la idea de Viatges Insòlits?
A partir de la lectura de “Les ciutats invisibles” d’Italo Calvino i de “Viatges i flors” de Mercè Rodoreda se m’acut que jo també podria escriure viatges a llocs ben imaginaris. I a poc a poc, des del 2017 m’hi vaig posant, sense pressa, aprofitant qualsevol visita a algun poble o l’observació d’algun element que em crida l’atenció.
El títol de Viatges Insòlits quin significat té?
Viatges Insòlits. Ja ho diu el títol, cada viatge és a un lloc únic, irrepetible, amb característiques singulars on sovint passen esdeveniments que no són els que consideraríem més “normals” però que tenen relació directa amb el títol de cada viatge i de vegades no acaben com es podria preveure.
Com et decantes per aquest títol per al teu llibre? Vas remenar més opcions a més de Viatges Insòlits?
Vaig pensar en algunes opcions, però quan encara no tenia la decisió presa em van arribar unes propostes de l’Assumpta Sanahuja. Entre elles, Viatges insòlits i de seguida em va cridar l’atenció. Em va semblar força encertat, era el títol que més s’acostava a la idea formal d’aquests viatges.
Explica’ns què hi ha de personal en aquest llibre?
De personal hi ha més d’una cosa. La idea que quan arribes a un lloc tens ganes de descobrir-hi coses singulars, úniques. De què et vols meravellar d’alguna manera. També hi tenen cabuda petits records i/o vivències de la meva vida personal o d’altres persones properes, que entren a formar part d’algun dels relats. Potser és allò que quan te’n vas de viatge sempre t’emportes alguna cosa personal perquè et faci companyia.
Què t’agrada llegir?
M’agrada llegir la premsa de cada dia. Sovint és un niu d’inspiració. Gaudeixo de la poesia de Miquel Martí i Pol, Joan Vinyoli, Montserrat Abelló, Wislawa Szymborska… dels contes d’en Pere Calders, Anton Txékhov, Mercè Rodoreda, Sergi Pàmies, Mario Benedetti, Clarice Lispector, Lucía Berlin… M’agrada llegir novel·la d’autors com ara Flàvia Company, Mercè Rodoreda, Stefan Zweig, Montserrat Roig, Elizabet Strout…
Qui són els teus autors de referència?
Tot i que he fet alguna incursió en poesia el que més em motiva és el relat, el conte … En aquest sentit, un dels escriptors que més em guien és l’Anton Txékhov. Crec que la seva senzillesa l’acosta molt a la humanitat dels seus personatges. Reflecteix amb gran precisió la vida dels seus personatges que respiren molta vida real. S’hi acosta, sovint a la menuda, fixant-se en petits detalls, petits indicis que ens porten immediatament a la realitat i a connectar amb les seves històries. És un plaer llegir-lo i aprendre’n.
Què és el que t’agrada llegir a les teves estones lliures?
RE: Del que he dit anteriorment, de tot una mica. La premsa em connecta amb el món real. La poesia sempre va creant pòsit, ajuda a pensar i a reflexionar. Els contes sempre hi són perquè no necessites molta estona per a llegir-los. La novel·la és com un marc de fons, una història llarga que va continuant i que enganxa. Llegir, sempre és un plaer.
Què els diries als lectors perquè s’emportin a casa el teu llibre?
Que si volen viatjar sense moure’s de casa, ben escarxofats, és un llibre a la mida per a desconnectar. Però si se’l volen endur de vacances, també farà companyia.
En tot el procés d’escriptura, què ha estat el més fàcil i el més complicat a l’hora de donar forma a Viatges Insòlits?
Res ha estat fàcil. Primer tens una idea i després cal anar-la desenvolupant en un espai i amb uns personatges que cal treballar. Cal anar polint el text, reescriure tot el que faci falta. A vegades, malgrat que ja tens la història, costa trobar el títol adequat. Les persones properes poden ajudar-t’hi.
Tens alguna mania a l’hora d’escriure?
RE: No en tinc cap en especial. Però sovint m’agrada anar pensant en una història mentre faig una caminada o viatjo en tren. M’imagino personatges, situacions…
Què té en comú Viatges Insòlits amb els teus llibres anteriors?
La creativitat podria ser el tret comú amb un llibre que vaig escriure fa bastants anys, quan feia de mestre de ciències socials a segona etapa d’EGB. Tot i que era un llibre per a treballar a classe “De la Delinqüència d’avui al bandolerisme d’ahir “ ho feia d’una manera creativa i divertida.
Podeu adquirir el llibre Viatges Insòlits aquí
